Literatura catalana, Débora L. Alonso

5 poesies i el respectiu comentari de text

2009-05-28T15:59:00.000-07:00

Poema X

Vaig embarcar ja fa molt temps
una pilota de colors
en qui sap quin teulat.

El vent de març juga a matar
i me la torna.

El meu cor l'entoma.

El poema que anem a comentar i analitzar és el poema nº X, que pertany a la secció de Tombant, la sisena part del llibre Bruixa de dol, de l’autora Maria Mercè Marçal.

Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora.
L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai.
El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari “Terra de mai”, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre “La germana, l’estrangera”. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, “Desglaç”, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988.
Des del 1994 impulsà el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes").
Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Quant a la estructura externa, la mètrica d’aquest poema, té 6 versos lliures, estpa dividit en tres estrofes, formades per una barreja de versos octosíl·labs predominants, i versos de 4, 5 i 6 amb rima assonant, on rimen el tercer i el quart vers en –a, i el cinquè i el sisè en –óa.

El tema d’aquesta obra és l’amor, d’aprofitar aquella oportunitat que et torna a donar l’amor i la vida, i el cor la rep i l’accepta perquè es quedi.

Pel que fa a l’estructura interna, a la primera estrofa ens parla amb una metàfora (com tot el poema) d’una pilota de colors, que a al nostra interpretació direm que és una dona. Ella la va conèixer temps enrere, i de tant temps enrere que feia, que ni tal sols recorda quan o com (“qui sap en quin teulat”), de manera insconcient del que avui passaria amb ella. A la segona estrofa, amb l’altra metàfora, amb el vent potser es refereix a l’atzar, a la coincidència. Diu que, el vent, se l’ha tornat a aquesta pilota; és a dir, que ha fet que s’hagi tornat a trobar amb aquesta perdona i ha fet que els seus destins es creuïn. I a l’última estrofa, entenem que ella s’ha enamorat d’aquesta dona; ja que abans, ens donava a entendre que no era el moment de que allò succeís, però sí que els seus camins es trobessin.

Quant a figures literàries només podem parlar de les metàfores esmentades anteriorment: amb embarcar, al vers 1, fa referència a conèixer, o conquistar a aquesta dona, que és la pilota de colors, al vers 2, i amb el vent de març es refereix a l’atzar o el destí, al vers 4, que fa que els camins d’aquesta dona i l’autora es tornin a trobar.

Pel que fà els recursos lingüístics, podriem dir que l’autora ,a la primera estrofa, utilitza verbs en passat (vaig embarcar), i a la segona, verbs en present (juga, torna) per marcar la diferència entre el que va succeir un cop fa temps, i el que ar

a li ha passat a l’autora.

I per últim, per concluir, podrem dir que l’últim vers fa de síntesi dels seus sentiments, del que ha passat finalment després de tots els esdeveniments anteriors; on molt breu i concissament diu que el seu cor ha rebut agradablament aquest amor, aquesta dona.

Poema

III

Com

un peix sense bicicleta
cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna

en vi molt dolç.

M'he emborratxat de solitud.

El poema que anem a comentar i analitzar és el nº III, que pertany a la segona secció, anomenada Tombant, de la segon

a part, Bruixa de dol, de l'obra de Maria Mercè Marçal.

part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai.
El 198

0 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l

’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari “Terra de mai”, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre “La germana, l’estrangera”. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, “Desglaç”, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988.
Des del 1994 impulsà el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes").
Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelo

na.

Pel que fa a l’estructura interna, la mètrica d’aquest poema té dues estrofes,la primera formada per 4 versos i la segona per un, en les quals trobem, sense inserir massa, una rima lliure ( encara que podríem dir que el primer i el tercer vers rimen de manera assonant en –a, però seria massa rebuscat); i també hem de dir que són versos lliures, perquè

segueixen una estructura de versos octosíl·labs, exceptuant el vers 4, que només en té 4.

El tema principal d’aquest poema és l’amor; la recerca, la curta durada i els sentiments que li provoca aquest mateix.

Quant a l’estructura interna, començarem aclarint els significat de la metàfora del priemr vers “com un peix sense bicicleta”. Per entendre aquesta frase, hem de qüestionar-nos quant és de necessari una bicicleta per a un peix: cap. Si ella s’identifica amb aquest peix, direm que aquest

a “bicicleta

“ no és vital per a l’autora. Segons la meva itnerpretació, la “bicicleta” és l’home: l’autora es troba en el moment de la seva vida que ha descobert i acceptat la seva condició de lesbiana, que ha renunciat als homes, que ja no són n

ecessaris per a ella, i busca el seu cor (segons vers) entre les ones. Aquestes ones que venen i van dificulten la seva recerca, però ella és conscient d’allò i continua. Al tercer vers, ens parla d’una copa que conté un vi molt dolç, que per a ella representa tota la seva felicitat, l’amor, el futur prometedor que ha d’arribar. Allà, veu reflexada la lluna, i per tant, al seu futur, felicitat i nou amor, estarà la dona (que està simbolitzada per la lluna). Encara que per a ella, l’acte de beure representa al durada del amor, per tant, arribem a la conclusió de que aquest amor, encara que feliç serà efímer. I a l’ultim vers, amb la metàfora de “m’he emborratxat de solitud” ens vols transmetre que per més que s’hagi begut aquesta copa amb un vi tan dolç,encara se sent sola, per la efimiritat de la seva felicitat.

Parlant d

e fi

gures literàries, hem d’esmentar al primer vers “com un peix sense bicicleta” 3 figures: una comparació de

la relació nul·la d’un peix amb una bicleta; una metàfora, de la relació que ella té amb els homes ara a la seva vida; i per últim, una personificació, ja que un peix no pot tenir una bicileta. Al primer i segon vers, un hipèrbaton, al tercer una personificació, ja que la lluna no pot morir, i també trobem una metàfora, ja que quan diu “on mor la lluna” fa referència al cel; i fina

lment, a l’últim vers, esmenta una metàfora “m’he emborratxat de solitud” on realment vol dir que s’ha omplert( emborratxat) de tristesa i solitud en comptes de felicitat, amb aquest amor efímer.

Per concloure, esmentarem que en aquest poema, es parla de 3 fases de l’amor: la recerca (després d’acceptar i fer oficial la seva condició d’homosexual), la trobada (d’aquest amor femení curt i efímer) i el resultat ( una barreja de sentiments de tristesa i solitud per no trobar un amor que l’ompli).

Tombant I

Aviu, vint-i-u de desembre,

he sortit al balcó:

sota una pluja que la amainava

he vist els testos, les olles, els pots

de conservar plantats d’atzavares,

de cintes, begònies, geranis i cactus,

de cabellera de la reina

i d’alegria de la casa. I el gessamí, que si se’m mor, no se’m mor.

Feia molts dies que no sortia al balcó

corrent darrere d’amors i d’altres coses…

El poema que anem a comentar és el primer de Tombant, la sisena secció de la primera part en la que està dividida l’obra, anomenada Bruixa de dol, com el nom de la mateixa obra, escrita per Maria Mercè Marçal.

Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, le

sbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora.
L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana,

participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai.
El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari “Terra de mai”, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre “La germana, l’estrangera”. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, “Desglaç”, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988.
Des del 1994 impulsà el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Boscà, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes").
Va morir a Ba

rcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Pel que fa

a l’estructura interna, la mètrica d’aquesta poesia està formada per dues estrofes, la primera de 9 versos i la segona per dos, les dues amb un nombre de síl·labes molt irregular, combinant l’art major amb l’art menor. Manté una rima assonant, on rimen el primer, el cinquè i l’últim vers en –e, el segon, el quart, el novè i el desè en –ó, i el tercer, el setè i el vuitè en –a; quedant el sisè vers sol.

El tema principal d’aquest poema és el ràpid transcurs del temps quan l’amor intervé a la vida de l’autora.

Quant a l

’estructura interna, els tres primers versos ens situen l’acció en el temps (avui, vint-i-u de desembre) i l’espai ( al balcó). La resta de l’estrofa ens descriu la cotidianitat de la seva vida al passat, que últimamente no ha pogut realitzar

a diari. Però la intensitat de tot el poema es concentra als dos últims versos, on ens dóna la raó del perquè ens ha descrit detalladamente la seva cotidianitat: perquè ha sigut interrompuda per un fet, que és aquell amor tan intens que ha fet que el seu món, la seva vida, es paralitzi, i vagi “corrent” darrera d’aquest , per poder atrapar-lo, aconseguir-lo, conquistar-lo.

Referent als recursos literaris, podem trobar una anàfora de “de” (als versos 5, 6 i 7), encavallament ( al vers 4), enumeració (als versos 4,5 i 6), i finalment paral·lelisme i també paradoxa (al vers 9, “que si se’m mor, no se’m mor”).

Per concloure aquest comentari, comentarem la importància d’aquest poema que actuen de conclusió, ja que sense ell, la enumeració de la primera estrofa no seria res més que una narració de la cotidianitat, i no indicaria aquelles cose

s que ella solia fer, però que ha interromput per aquell fort amor que la ha distret i la ha tret de la seva cotidianitat.

Tombant VIII

Ja no m'enartes, sol,

vaixell salvat de l'ombra,

que és l'ombra qui m'ha pres.

El cranc d'aquest crepuscle

se m'ha arrapat al cor

i els meus ulls són el llac

on es nega la lluna.

El poema que anem a comentar es el vuitè d’onze poemes de Tombant, la segona secció de la primera part de l’obra, Bruixa de dol, anomenada com la mateixa obra, escrita per Maria Mercè Marçal.

Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora.
L’any 1973 és cofundadora de l’editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai.
El 1980 té la seva filla Heura, que decidí criar tota sola i a qui va dedicar alguns dels seus poemes, i amb la qual el tema de l’embaràs i la maternitat entren a la seva obra. Tracta el tema de l’amor entre dones, inèdit a la literatura catalana fins al seu breu poemari “Terra de mai”, del 1982, que es va editar inicialment amb poca difusió però que va incloure el 1985 al seu nou llibre “La germana, l’estrangera”. Des d’aleshores publica diversos poemaris, l’últim del quals, “Desglaç”, recull l’obra escrita entre el 1984 i el 1988.
Des del 1994 impulsà el col·lectiu d’escriptores del Centre Català del Pen Club. Va fer de professora de l'Institut Joan Bosc

à, i als seus alumnes també va dedicar-los algun poema ("Als meus alumnes").
Va morir a Barcelona, a causa d’un càncer, als 45 anys. Abans de morir va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.

Quant a l’estructura externa, la mètrica d’aquest poema està formada per una estrofa de 7 versos heptasílabs, sense rima, lliures; i no segueixen cap estructura aparent.

El tema principal d’aquest poema és l’amor, on segons la meva interpretació, fa una comparació de l’amor de l’home al p

assat, i l’amor de la dona al present.

A l’estructura interna, direm que al primer vers, realitza una afirmació, on metafòricament vol transmetre que el sol (l’home) ja no l’enarta, no l’omple, i al segon, diu que l’ombra l’ha pres, que podria ser la solitud del buit que ha deixat l’absència d’amor. Amb el cranc, pot referir-se a una altra persona, potser a una dona, que se l’ha arrapat al cor, que l’ha encantat, enamorat. Ens diu que els seus ulls estan centrats en el llac, on està reflexada la lluna (la dona), és a dir, que ara el seu punt de mira erà la dona, i apartir d’ara, serà ella en qui trobarà la plenitud.

Pel que fa a

ls recursos literaris, apareixen: una invocació al vers 1 amb “sol”, entre el vers 2 i 3 hi ha una repetició amb “ l’ombra”; i també fa ús d’un lèxic en el qual segueix amb la seva tradició de afegir la simbologia del “sol, ombra i lluna”.

En conclusió, aquest poema ens anuncia una nova etapa a la seva vida personal: deixa l’amor de l’home de banda que ja no la fa feliç del tot, per mirar cap a un altre costat, on es troba l’amor femení, que l’atreu i que en ella intentarà trobar la seva plenitud.

I
ZODÍAC

Lligo els records i tanco la maleta:
que engoleixi aquest llast l'avenc marí.
Que els peixos cusin la boca d'un destí
amarinat en aigües de desfeta.

Fem joc de nou a l'estranya ruleta
i llancem daus inèdits al camí.
Lladres gasius, amb el foc per botí,
cremem el darrer full de la llibreta!

Cal que encertem, amb l'ai de la sageta,
l'arbre i el cor, la fulla i el verí
i ens fem penyora d'amor a la bestreta.

I, conjur del mal astre, a l'endeví,
apuntem cels, amb pinzell de poeta
on fan la trena el cranc i l'escorpí.

El poema que anem a comentar és Zodíac, el primer poema de la quarta secció, de la primera part de l’obra, totes tres amb el títol de Bruixa de dol, escrita per l’autora Maria Mercè Marçal.

Pel que fa a l’estructura interna d’aquest poema, la seva mètrica està formada per 4 estrofes (dos quartets i dos tercets), cesurades en dos hemistiquis a la quarta i la sisena síl·laba alternadament, malgrat que hi ha algun vers que queda lliure de cesura. La seva rima és consonant: a les dues primeres estrofes ,amb rima creuada, trobem versos femenins als versos que rimen en A i masculins els que rimen en b, i a les dues darreres, lozalitzem rima encadenada; tot formant un sonet.

El tema principal d’aquest poema és l’aztar en el futur, que guia i dirigeix el destí de l’autora, sobretot en l’amor.

Quant a l’estructura interna, primer hem d’esmentar el títol de l’obra, que es Zodíac, que el podrem asociar amb la paraula aztar i destí. Aquest atzar serà la clau que determinarà el camí de l’autora, el que s’esdevindrà a la seva vida , a la seva recerca del propi jo i sobretot, en l’amor.

A la primera estrofa, ens fa una introducció: Maria-Mercè ens presenta el seu passat i els seus recors com a un llast per a ella, una cosa totalment innecessària, ja que va tenir una vida sense sort, i els avocarà al fons del mar per desfer-se d’ells, ja que vol començar un nou camí. A la segona estrofa, ens desenvolupa el tema, l’acció: amb l’expressió fer joc a la ruleta i llençar els daus fa referència a l’atzar, així doncs, l’autora provarà sort amb l’atzar, que serà el primer pas per començar una nova vida; i també redundarà la absència del seu passat, amb l’element del foc, qui ha purificat la seva vida cremant-los. A la tercera estrofa, podem percebre les ànsies i les ganes de començar aquest nou camí i que tot surti bé, ja que ella possarà tot de la seva part perquè sigui així. I finalment, a l’última estrofa, demana un conjur a l’endeví per poder ser feliç ara, i que el cranc i l’escorpí ( metàfores d’ella i del nou amor=dona) puguin estar junts feliçment.

Si parlem de recursos literaris, hem d’esmentar: paral·lelisme/repetició d’estructures sintàctiques ( al vers 10), anàfora de “que” ( als versos 2 i 3), elipsis del jo poètic (al primer vers), personificació ( al vers 2 , perquè el mar no engoleix; al vers 3, perquè els peixos no poden cusir, i al vers 3 també, perquè el destí no té boca), exclamació retòrica (al vers 8), enumeració ( al vers 9 i 10), hipèrbaton ( al vers 12), i metàfores (al vers 14 el cranc i l’escorpí es refereix a la pròpia autora i el seu nou amor, al vers 9 amb la sageta es refereix a la fletxa de cupid, al vers 7, lladres gasius representa que són els daus que no li porten sort, que l’enganyen, i al vers 8 el darrer full de la llibreta representa el seu passat).

I per concloure aquest comentari, m’agradaria destacar dos trets importantants que transmet aquesta poesia: primer, que es vitalista, ja que l’autora, malgrat que les coses no li han anat molt bé al passat, vol deixar la part dolenta enrrere i continuar lluitant per un futur millor; i d’altra banda, també es pot percebre un to possitiu, ja que Maria-Mercè no es rendeix, té ànsies i moltes ganes de trobar el seu nou amor, deixant de banda tot això que no li hagi portat sort, per poder trobar la felicitat.

Relació dels “comentaris de l’obra” amb les poesies de l’obra:

2009-05-28T15:49:00.000-07:00

1.Anna Montero. "L'espai d'una llengua abolida". L'escriptor del mes. Institució de lletres Catalanes, gener 1995.

Anna Montero ens indica els aspectes principals d’aquesta obra. Destaca la percepció que va tenir el primer cop que va llegir l’obra i els aspectes més importants que va voler donar a conèixer la autora: primer, la reivindicació de la dona, desde reconèixer la veu pròpia i afirmar la seva identitat, donant-li valor coma a dona en singular, i la lluita pels ideals i per la igualtat de drets respecte a l’home en col·lectiu. I també vol integrar a la dona en l’aspecte cultural amb dos accions: buscant els aspectes de rebel·lió i malestar a la societat d’opressió a les escriptores tradicionals que passaven desapercebuts, i traduïnt obres d’autores, prioritzant-les davant d’escriptors homes.

2.Cònsul, Isidor. "Maria-Mercè Marçal, la dona tranquil·la"homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona, Empúries, 1998.

El Cònsul Isidor ens parla de l’assaig reflectiu que va escriure Maria Mercè Marçalper poder interpretar la seva obra , “Sota el signe del drac” al 1989.

Esta dividit en dues etapes: la primera, compresa entre Cau de llunes i Sal oberta, i la segona, Bruixa de dol.

La primera etapa treballa amb un triangle esquemàtic de simbologia: la lluna, l’ombra i el jo poètic. La lluna, representa la dona, el símbol de feminitat, que passa per diferents fases mentruals, com el cicle llunar; l’ombra, creada per l’home (el sol), són aquells neguits i desassosecs de l’autora, la zona no explorada, incontrolable, de fat, un lloc subjectiu i ple de fantasmes que no la deixen trobar el seu vertader jo; el jo poètic, que es ella mateixa, lliure i dona. Encara que no deixa de banda la lluminositat de la lluna i l’oscuritat que provoca el sol, que fa referència a la seva concepció de que l’home i la dona són pols oposats.

D’altra banda, la segona etapa es caracteritza per la celebració de la festa i la lluita, el desassosec del goig i l’ombra. Pel que fa a la temàtica, parla de la problemàtiva de la dona profunditzada, el punt angoixat de la solitud i la reivindicació de l’erotisme com a un joc.

Escriu sobre dues experiències amoroses, Foc de pales i Foguera Joana, separades per Tombant, una obra carregada d’ombres i solitud amb caràcter depressiu. I més endevant, trobem Bruixa de dol, sonets en els quals la solitud i la tristesa la porten d’una manera possitiva a obrir nous camins, i l’element bàsic per aconseguir-ho serà la dona forta, amb poder femení: la bruixa.

3.Broch, Àlex. "Maria Mercè Marçal o els camins de la llibertat",dins el llibre-CD: Marçal: Maria-Mercè. El meu amor sense casa. Barcelona, Proa, 2003.

Àlex Broch veu com ara es comença a considerar i valorar l’obra de Maria Mercè Marçal. Creu en la importància de l’obra d’ella per diversos motius: primer, perquè la recerca de la identitat a la seva obra ha fet que es converteixi en un mirall per als lectors, que s’identifiquen amb aquesta recerca interior; perquè va combinar la tradició popular amb la culta aconseguint uns resultats molt enriquidors, i perquè ha creat un nou tipus de literatura que fins aleshores no s’havia esmentat a la literatura catalana, potser donada per la seva experimentació a la vida de l’embaràs, la maternitat i l’amor lèsbic.

4.Lluís Busquets i Granbulosa, "Bruixa i Fada el 1980", Correo Catalán, febrer de 1980.

Maria Mercè Marçal respon a la pregunta que li formula Lluís Busquets i Granbulosa, “què aporta de nou Bruixa de dol en relació al teu llibre anterior?”.

L’autora comença dient que segueix intentant trobar la seva veu pròpia, un propi estil com a escriptora que s’enllaci amb la tradició literària catalana. L’introducció del binomi bruixa-lluna representa la dona solidària amb les altres dones i l’acceptació de que la dona individualment té una veu pròpia. Accentua temes ja esmentats a obres anteriors com el fet d’assumir la solitud després d’una felicitat fugaç i l’antagonisme dels dos sexes i esmenta a nivell formal, la persistència del sonet i la cançó. I per últim, continua esperant un món on les bruixes ja no portin dol, on la dona sigui lliure de l’opressió masclista social.

Antologia de les poesies de Bruixa de dol

2009-05-28T14:37:00.000-07:00

Inicialment, el llibre comença amb una divisa, sintetitzan el seu jo poètic i la seva obra.

La primera part, Bruixa de dol, es divideix en 4 seccions:

•Foc de pales, format per V poesies.

•Tombant , amb XII poesies.

•Foguera Joana, IX poesies.

•Bruixa de dol , XIII poesies.

La segona part, Avui les fades i les bruixes s’estimen, repartit en 3 seccions:

•Poema inicial.

•Els núvols duien confeti a les butxaques,VIII poema.

•Sense llops ni destrals,VI poemes.

•Vuit de març, I poema.

Característiques de Bruixa de dol:

2009-05-28T14:08:00.000-07:00

Pel que fa a l’estructura externa de Bruixa de dol, l’obra es divideix en una primera divisa, y en dues grans parts: la primera, Bruixa de dol, i la segona, Avui les fades i les bruixes s’estimen. Més endavant, en l'antologia de l'obra, concretarem la subdivisió d'aquests dos grans blocs.

La divisa inicial, té dos paràgrafafs: el primer, el podem interpretar com que ella és una dona oprimida a un cel (la societat actual) sense la llibertat que ella necessita, i no pot sortir a fora, a quest cel que ella enmarca, lliure, on pot expressar el que sent, essent ella mateixa. El segon paràgraf ens dóna a conèixer la imporància i l’orgull que sent de ser dona, i el poder que dispossa de la seva veu pròpia, feminista, sense la encessitat d’un altre (un home) perquè el seu nom tingui validesa.

I, d’altra banda, per la estructura interna, Bruixa de dol és una obra amb temàtiques molt variades, però que abarquen tota la evolució de la seva experència vital: mitjançant la simbologia, de la dona com la lluna, de l'ome com el sol i de la soltiud com l'ombra, parla de l’amor, com a percepció d’amor-passió i amor fugaç, fins al regust amarg que deixa la solitud, l’antagonisme que es crea entre la dona i el home, i la perfecció de la relació i la comprensió de dues dones. El fat encamina el seu destí, que arriba fins a la seva inclinació sexual: es converteix a lesbiana, cosa que l’apropa més a als moviments feministes, i a etapes vitals a la vida d’una dona, com la maternitat.

Característiques principals de l'obra de Maria Mercè Marçal

2009-05-28T13:20:00.000-07:00

L’obra de Maria Mercè Marçal és la seva pròpia autobiografia plasmada amb poesia, és a dir, la seva experiència vital i les emocions que va experimentar al llarg de tota la seva vida, tant a les seves inclinacions sexuals, a la recerca d’ella mateixa, l’experiència de la maternitat essent una dona soltera, i també forta i lluitadora pels seus ideals, com el feminisme, que mai va deixar de banda.

Els temes principals a tota la seva obra estaven marcats per la seva vida, i són la el fat i la simbologia, l’antagonisme entre dones i homes, l’afirmació de ser dona, la maternitat,la seva activitat als moviments i l’amor i la solitud.

A la simbologia i el fat podem parlar de que Maria-Mercè era una dona que creia en el fat i el destí, el zoodíac i ens els somnis, i això quedarà reflectit a la seva obra.
Parlarà del fat com a element que determinarà el seu destí, i ella haura de seguir-lo fins a trobar el seu propi jo.
Podrem veure que ella parlarà de l’escorpí i el drac, que simbolitzaran el seu jo poètic. Respecte als somnis, donarà un aspecte oníric a la seva obra, ja que la seva escriptura estarà basada amb els seus somnis i la irrealitat.
També veurem com l’autora atribuirà un personatge a cada element de la natura, com per exemple, la lluna, que sempre serà la feminitat, i el sol, l’home.
I uns dels elements més importants seran les bruixes i les fades, que representaran les dones fortes, amb poder, amb valentia per lluitar pels seus ideals.

Per a l’autora, l’antagonisme entre dones i homes és molt evident, com la lluna i el sol. Creu que són dos individus molt diferents que mai poden arribar a entendre’s i comrpendre’s, d’altra banda, pensa que la’amor entre dones és la perfecció, per la comprensió donada entre elles i els seus problemes. Això potser ve donat per la seva condició de lesbiana.

L’afirmació de ser dona significa que l’autora està orgullosa de ser d’aquell sexe, i de lluitar pels seus drets com a tal. Voldrà donar veu a la feminitat, fent que les dones es vulguin fer fortes, lluitant per elles mateixes, fent que el seu autoestima creixi, ja que l’envolta una societat masclista. Aquesta afirmació de ser dona derivarà en l’amor-passió, enllaçat amb la seva inclinació sexual.

La maternitat és un tema a destacara l’obra de l’autora. Ella va decidir ser mare soltera, educant a la seva filla tota sola, Heura, i això li va provocar un munt d’emocions noves, en una etapa de maduració d’una dona, que fa que la seva percepció de moltes coses s’accentuïn o canviïn.

Quan l'autora escriu de la seva activitat als moviments, fa referència a la seva condició de dona d'esquerres liberal i de feminista. Aquest moviments els va portar endevant des de que es va incorporar. La participació política va deixar-la a un costat a un moment determinat de la seva vida, però seguí creïent en ell, en canvi, l'activitat al feminisme no la va abandonar mai.

I per últim, Maria Mercè Marçal ens parla de l’amor i la solitud. Escriu de l’amor entre dones, tant de sentiments com d’amor-passió, que és molt viu a les seves composicions, on fa expressar el desig per una altra dona, de vegades carnal i sensual i altres espiritual, com l’altra part que necessita.
Identifica a l’amor per una dona i la solitud amb la lluna i l’ombra, on l’amor és aquella flama vital que li dona una felicitat, sempre fugaç i efímera, i l’ombra, aquest regust amarg als llavis, aquesta tristesa que li deixa un amor que no pot conservar.

Àlnum de fotos de Maria Mercè Marçal

2009-05-28T11:38:00.001-07:00

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

Poemes amb relació al títlo de l'obra "Bruixa de dol"

2009-05-28T10:07:00.000-07:00

Cançó popular i infantil “Plou i fa sol”

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.

“Sol i de dol” de Josep Vicens Foix

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.

Treball de "Bruixa de dol": Biografia de l'autora

2009-05-18T07:03:00.000-07:00

Si no es veu el powerpoint, clickar aquí

3. Revoltes externes

2009-03-27T00:27:00.000-07:00

3.1. El món de l’àvia

Exercici 1.

Mundeta àvia:

Guerra de les Colònies (1898)

Setmana Tràgica (1909)

Primera Guerra Mundial (1914)

Mundeta mare:

Proclamació de la Segona República (1931)

Fets d’Octubre (1934)

Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Mundeta filla:

Revoltes universitàries (dècada dels 60) en contra del règim franquista

Caputxinada (1966)

Exercici 2

· Quins països s’hi van veure implicats?
Per una banda estaven els Aliats, que era el bàndol format per França, Anglaterra i Rússia, i d’altra banda estaven les potències Centrals, Alemanya, Turquia, Itàlia i Àustria.

· Què va desencadenar la guerra?
L’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran de l’imperi austrohongarès a Sarajevo.

· Quins personatges hi van intervenir?
Per part de Rússia, el Sar; per part d’Alemanya, l’emperador Guillem II i per part de França, el general Betany.

· Com es va resoldre la guerra?
Amb la signatura del tractat de Versalles per part dels països implicats.

Exercici 3.

L’àvia mostra poc interès per la guerra, sembla no afectar-li emocionalment qui guanyi o perdi, tan sols li va importar de debò que va haver de perdre totes les seves joies i diners.

Exercici 4.

27 de març de 2009

Per explicar el dia més feliç de la meva vida primer haig d’explicar el més trist.
El dia més trist de la meva vida va ser quan jo tenia deu anys. Vaig haver d’anar a viure a Barcelona abans de que la cosa s’espatllés del tot i explotés embrutant-lo tot d’un color gris, lleig i pobre. Els polítics van amagar tots els deutes d’Argentina sota la catifa, i els diners dels nostres impostos? A la butxaca. Els bancs van retenir els diners, la gent es va exaltar i poc a poc s’anava transformant en qualsevol altra cosa menys en el que jo coneixia com ma casa. I ens vam anar. Mon pare, ma mare, ma germana i jo.
El dia més feliç de la meva vida va ser cinc anys després. Vaig tornar per primer cop a la meva ciutat. Dotze hores de viatge i tres avions. En arribar, vaig començar a fer tot allò que durant aquells cinc anys, des de l’altra banda del mar, vaig somniar que algun dia faria. I així va ser. La família, els amics, els coneguts i no tan coneguts. En aquell moment, tan se val si els que se t’apropen no són sincers, perquè anés on anés, enlluernava de felicitat.

3.2. El món de la mare

Exercici 1

a) El general Francisco Franco amb el seu aixecament, i dels generals Moles i Sanjurjo.

b) Es van aixecar contra les mesures progressistes que estava implantant el govern republicà.

c) Del bàndol republicà trobem: el president de la República, Azanyo, el cap de govern, Indalezio Prieto i ministres com el Largo Caballero i Juan Negrin.
Del bàndol contradictori es presenten: el Antonio Primo de rivera, francisco Franco i l’eclesiàstic Segura.

d) Es av resoldre amb la victòria dels sublevats entre els quals es trobava el que fou dictador des de final de la guerra, al 1939, fins a la seva mort, al 1975, Francisco Franco.

Exercici 2.

Ella no té coneixement de la guerra, el que ella coneix és perquè li han explicat altres personatges. S’imagina els personatges dels diferents bàndols,però relament no en sap res d’ells, i per això se sent avergonyida quan el vell li fa les preguntes, ja que ella no les enten. Compara la seva vida avorrida i rutinària amb l’aventurera vida dels anarquistes. És una dona molt semblant a les dones amb les que ella es relacionava, encara que, de cop i volta, la seva vida va canviar quan va conèixer a l’Ignasi, el noi amb qui va perdre la virginitat.

3.3. El món de la filla

a) Democratitzar la universitat, que es reconegués el dret a organitzar-se en sindicats ja que en aquella època només existia el sendicat del règim. A partir de la democratització de la Universitat, es volia aconseguir la democratització política del país.

b) Amb la constitució del Sindicat Democràtic de la Universitat de Barcelona, encara que abans s'havien manifestat, reunit en asseamblees,etc.

c) La tancada dels estudiants al convent del Pares Caputxins de Sarrià entre el 9 i l'11 de març de 1966, fet conegut sota el nom de Caputxinada.

d) La policia va encreclar el convent, fent un setge i els estudiants van haver de sortir i foren sancionats.

Exercici 2.

Al text observem que la Mundeta Claret fa una clara distinció entre ella i la seva mare, que eren dones diferents, ja que ella participa als fets que l’envolten ,assistint a les assamblees convocades a la Universitat (fins i tot va ser present quan els policies van interrompre la assamblea i van a començar a emprotar-se als joves congregats); en Calvi, sa mare, s’allunyava dels fets que l’envoltaven, fins al punt de desconèixer quant d’importants eren aquests esdeveniments.

Exercici 3.

2. Parlem de revoltes

2009-03-24T03:56:00.001-07:00

Exercici 1.

Esdeveniments rellevants

Ciència i Tecnologia

* Física: Teoria de la relativitat, Mecànica quàntica.

* Biologia: Descobriment de l'ADN.

* Astronàutica: Exploració de l'espai, l'home a la lluna.

* Tecnologia: Televisió, Telèfon, Informàtica i Internet, automoció, etc.

* Medicina: descobriment de la penicil·lina

Guerres i Política

* Revolució d'Octubre i creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Sovietiques (1917).
* Altres revolucions comunistes a la Xina (1949) i a Cuba (1959).

* Primera Guerra Mundial (1914 - 1918)

* Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939), Dictadura de Franco (1939-1975)

* Segona Guerra Mundial (1939 - 1945)

* Descolonització d'Àfrica

* Conflicte Àraboisraelià

* Guerra del Vietnam (1954-1975)

* Transició democràtica a Espanya a partir del 1975. Aprovació de la Constitució Espanyola (1977), i els Estatuts d'Autonomia (Catalunya (1980), País Valencià (1982), Balears (1983) )

* Unió Europea

* Caiguda de la U.R.S.S. i règims afins a l'Europa de l'Est, reunificació d'Alemanya

* Guerra del Golf (1991)

* Guerra dels Balcans (1991-2001)

Desastres

* Epidemia de grip el 1918.

* Desastre nuclear de Txernòbil.

* La SIDA causa milions de morts.

* Tot i les millores tecnològiques, en començar el segle XXI, gran part de la humanitatcontinua vivint en la pobresa.

* Caiguda del Mur de Berlín.

Cultura

* Cultura de masses: premsa, cinema, còmic, televisió, música, internet...

* Normalització de la llengua catalana (Pompeu Fabra i Poch)

Exercici 2.

· Revolta : alçament contra l'autoritat establerta, sedició amb agitació, amb avalot
· Revoltar: alçar-se contra l’autoritat establerta, alçar en sedició.

· Revolució: Canvi fonamental en l’organització política, en el govern o en la constitució d’un estat.

· Guerra: Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.

1. Proposta de lectura

2009-03-20T00:47:00.001-07:00

Exercici 1.

a) Sobre l'estructura:

· "Ramona Adéu" consta de 211 pàgines.
· L'obra no està estructurada en capítols.
· La lletra cursiva al principi i al final del llibre s'utilitza quan parla la mare Ramona.
· Trobem espais en blanc quan canvia de dia, també quan canvia de personatge. La seva funció es separar les diferents veus argumentals de les protagonistes de l'obra i volen recletir el diferent temps històric, perquè cada protagonista explica uns fets de la seva vida d'èpoques diferents.

b) Sobre el títol:

· Sugereix que la protagonista de l'obra serà una dona.
· Ens explicarà la seva vida.

c) Sobre l'argument:

· Aquesta novel·la ens explica la vida de les tres dones de la mateixa família, que viuen sobre el mateix sostre. La vida d'aquestes tres dones està inserida en una època històrica concreta i diferent l'una a le de les altres, i ens narra com les afecten les condicions socials de la seva època.

d) Sobre el temps:

·Trobem diverses dades que ens dónen a conèixer l'època en que està situada l'obra, i són: el diari de l'àvia, que ens diu que ens trobem al segle XIX, quan Espanya perd le scolònies de Cuba i Filipines, la Segona República, la guerra civil espanyola ('36-'39) i la Caputxinada.

e) Sobre l'argument:

A Barcelona.

f) Sobre els personatges:

LaTieta Sixta, Katy i Joan Claret.

g) Sobre les veus narratives:

Els fets narrats per Mundeta Ventura i Mundeta Jover són narrats en primera persona, en canvi, els fets narrats per Mundeta Claret, estan narrats en tercera persona.

Exercici 2.

a)
L'obra de Ramona Adéu comença i acaba amb el mateix fragment.

b)
Sí, les similituds es donen perquè els narra la mateixa Ramona (Mundeta Ventura, mare) i en primera persona. Al primer fragment ens presenten a una dona insegura, indecisa i no te una personalitat pròpia i definida . En canvi, al segon fragment, ens presenten a una dona ja més decidida que va a buscar allò que vol trobar: al seu marit a Barcelona.

c)
Sí, narra en primera persona en ambdós.

d)
Sí, de fet, el personatge que parla és el mateix.

Exercici 3.

El 17 de Març de 1938, al mig de la Guerra Civil Espanyola.

Exercici 4.

a)
Al 6 de desembre (1894).

b)
Parla de dues èpoques diferents: una és de finals del segle XIX i l'altra, de 1938.

c)
No, no s'expliquen els amteixos fets eprquè són dues èpoques totalment diferents i els seus fets no són els mateixos: al 1894 l'àvia explica que es casa i el 1938 és l'any en què és bombardejat el Cóliseum.

Exercici 5.

a)
Les dades que apareixen comprenen des del 7 de desembre de 1894 al 2 de gener de 1919

b)

Montserrat Roig

2009-03-10T04:23:00.000-07:00

1. Biografia i obra

Exercici 1.1

Afirmacions vertaderes:

·Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.

·Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.

·Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.

·Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.

·Montserrat Roig va col•laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.

·Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.

Exercici 1.2.
a) Bono, de U2.

b) Perquè és un cantant amb una llarga carrera musical, molt completa i perquè a més a més, va intervenir en moltes ONG i esdeveniments caritatius.

c) · De tota la teva discografia, amb quina cançó et quedaries?
· Què va representar per a tu la mort del teu pare a la cançó “Sometimes you can´t make it
on your own”?
· Què és el que prepares d’especial a la nova gira de U2 360?
· Quin va ser el primer esdeveniment d’ajuda humanitària que vas organitzar i per què?

d) Montserrat Roig manifestava que l’entrevista era més que només una sèrie de preguntes, sinó que era molt més, eren imatges, sensacions, opinions, que ajuden a entendre millor la posició de l’entrevistador i posar-se al seu lloc.

2. Una personalitat compromesa

Exercici 2.1

a)

Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.
(Abril 1991)

Hem escollit aquest text perquè parla d’una cosa molt important que és el masclisme. Ella ens relata que el masclisme durant l’adolescència de la seva vida no el va sentir, ja que el seu pare no ho era i no va jutjar cap dona amb tendències d’aquest tipus. Ella va conèixer el masclisme a la Universitat , ja que hi havia més diversitat d’opinions i manifestacions d’aquestes.

b)

Sóc la segona de dues germanes. Sóc la segona de quatre cosines en una familia amb descendència femenina. Sóc de les que es va enterar ben poca cosa de la caiguda de la política i el tancament dels bancs; potser ma germana va ser la única de les quatre que es va assabentar. Per a mi era com un joc, agafar un avió per primer cop i viatjar lluny, com si fossin unes vacances. Sóc de la època d ela desconfiança i de les cançons que parlaven de "l'exili" que patiem molts. Tot es va girar de cop i volta i des de aleshores mai res va a tornar a ser com avans.

Exercici 2.2

"CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)"

a) Fa referència a la Guerra Civil espanyola donada des del 1936 al 1939.

b) Amb els crits feia referència simbòlicament als estudiants unviersitaris que defensaven els seus ideals.

c) Perquè ella escrivia en Català, que era una llengua censurada i que no deixaven que es desenvolupés coma tal.

d) Fa referència a la guerra del Vietnam que en que va afectar molt a la societat d'aquell moment.

e) Amb seny i raó s'arriba a l'endademà.

Exercici 2.3

"Sóc de Mar del Plata, la meva estimada ciutat. Dún barri de categoría mitjana-baixa, amb platjes que es fan la competència entre elles mateixes. D’un barri de senyores que aparenten, i de senyors que poseeixen més seny que or. Vaig néixer un dia d’estiu, i vaig créixer a una casa amb un pati darrere. Un pati ple de flors, arbres i els meus gats. En una casa d’aquestes que a l’estiu fa fresc i a l’hivern fa molt de fred, amb olor al menjar de l’àvia. Viviem voltats de vells veïns, d’aquells de tota la vida, que et saludaven pel carrer i et preguntaven per tota la teva família."

Exercici 2.4

a)

Parla de quan la dona va aconseguir “alliberar-se” dels homes, ja que avans necessitaven el consentiment d’un home per fer gairebé tot: comprar algun moble, signar cap contracte ( signant amb el seu nom, després la preposició “de” i el cognom del seu marit, per exemple.), etc. Des de que neixien, dependenien del seu pare per poder constar com a persones aptes per a la societat, i després, del seu marit. Quan la dona aconsegueix poder tenir una individualitat, poder prendre decisions ella mateixa i tenir la seva pròpia autonomia a la societat, és quan es diu que “s’allibera” i això succeeix quan el règim finalitza amb la mort de Franco molt poc a poc; encara que avui dia la dona segueix bastant infravalorada a la societat, però almenys ara ha aconseguit molts drets que avans no dispossava.

b)

Potser sí, però no tant com avans. Segueixen estant les diferències entre les dones i els homes, i en algunes societats del món encara són moltes, les que podem trobar, però ja no estem tan endarrerits a Catalunya amb la igualtat de drets i deures de les dones i homes, però encara trobem discriminacions ( a les lleis, a les feines, a la perspectiva de diferents situacions, etc).

c)

Temes que poden preocupar al món, són moltíssims: la fam al món, ja que hi ha un estudi que diu que mor un nen de fam cada 7 segons al món, l’escalfament global que provoca el desgel dels pols, la violència de gènere, el tràfic de persones, la pederastia i pornografia infantil, la crisis econòmica en la que ens trobem de manera internacional, l’enfrontament de les primeres potències mundials, el desencadenament d’una guerra global, etc.

Activitat 3

2009-02-16T14:12:00.000-08:00

4- En acabar l’obra, Caïm es converteix en l'iniciador d’un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Caïm vol crear el seu propi món amb Nara, que serà la seva ma dreta per aconseguir-ho: vol fundar una família, tenir fills, educar-los a l’inrevés que els van educar a ells, és a dir, ensinistrar-los “perquè quan tinguin 15 anys puguin campar tots solets”, com va dir Caïm a l’obra. Vol educar uns fills responsables perquè puguin gaudir de la seva pròpia llibertat, sent autosuficients. També vol innovar en tècniques d’educació i filosofia de vida, “superar els vells mètodes”, tot perquè les generacions vinents puguin afanyar-se-les com ells ho van fer, creant una societat model.

5- Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa’n exemples.

Personalment penso que els personatges femenins sí responen a aquests tòpics, i ho podem veure clarament reflectit al personatge d’Eva, una dona que viu cansada, una típica mestressa de casa que es dedica a fer les feines de la llar. I també, ho podem veure a l’actitud de Nara, on ens presenta a les dones com febles, il•luses, somiadores en excés, és a dir, que imaginen sense tocar de peus a Terra, una mica ximpletes i poc entenedores o comprensives, capritxoses i també infravalorades, insultades contínuament per la superioritat regnant dels homes.

Mite de Prometeu

2009-02-15T12:21:00.000-08:00

En la Teogonia i en Els treballs i els dies d’Hesíode, i en el context de la narració teogònica, es desenvolupa un mite (en dues versions diferents) segons el qual Prometeu, un tità fill de Jàpet i de Clímenes, va robar el foc sagrat a Zeus per venjar-se d’ell, i el va entregar als homes que acabaven de ser creats. Assabentat Zeus del robatori de Prometeu el va castigar lligant-lo a una columna i enviant-li un àguila voraç que li devora el fetge que es va regenerant en un suplici etern. Per castigar també els homes afavorits per Prometeu, Zeus els envià dos càstigs: un d’ells és la creació de la dona, representat pel mite de Pandora; l’altre és representat per Epimeteu que encarna la malaptesa humana. Aquest mite va ser reprès per Èsquil a la seva obra Prometeu encadenat, en la que es presenta Prometeu com a representant de l’esperit d’iniciativa i instructor de la humanitat, i en la que es manifesta una certa desconfiança respecte de les divinitats. De fet, Prometeu era venerat a Atenes com a patró de la indústria, la ceràmica i l’artesania en les «Prometeies». Així, doncs, aquest personatge mític encarna un doble aspecte: d’una banda, representa el benefactor de la humanitat, ja que és qui li atorga el foc, entès com a símbol de les habilitats tècniques i de la capacitat de transformar la natura; d’altra banda, representa la desmesura (àbD4H) i la imprudència, ja que va desobeir els déus suprems, la qual cosa comporta necessàriament un càstig.
Però, sense les seves connotacions religioses, Prometeu representa la humanitat mateixa, que amb la seva tècnica pot dominar la natura, però si aquest exercici del seu saber és desmesurat, ocasiona necessàriament desgràcies en forma de pobresa per a molts i riquesa per a pocs, guerres, desavinences socials, enveges, etc.
Plató posa en boca del sofista Protàgores, en el diàleg del mateix nom, una versió d’aquest mite en què Prometeu apareix com a símbol de la indústria i la tècnica humana que, pels seus propis mitjans i sense recórrer als déus, aconsegueix progressar.

2008-12-16T03:11:00.000-08:00

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

Biografia de Víctor Català

2008-11-18T11:21:00.000-08:00

·Pseudònim de Caterina Albert.

·Neix a l’Escala (l’Empordà), 1869-1966

·La seva família tenia una bona qualitat de vida, era prou adinerada.
·El seu pare, advocat (Lluís Alber) i la seva mare (Dolors Paradís) d’origen italià.

·La seva avia va tenir un paper de mare a la seva vida molt important després de la mort del seu pare i la malaltia de la seva mare (depressió).

·Va anar durant un temps a l’escola primària del seu poble i un any pensionada a Girona,on va començar a estudiar francès. La resta de la seva formació va ser per part de la seva família i també de forma autodidacta (aprenent pel seu propi compte).

·Va fer classes de pintura, escultura, dibuix...que li va facilitar la seva família.

·Tenia accés a les notícies de l’actualitat, ja que li proporcionaven revistes,diaris,llibres.. sobretot de França, com correspon al moviment modernista aquesta admiració per Europa.

·Era la major de 4 germans.
· Quan va morir el seu pare, l’hereu no es va voler fer càrrec del negoci i les terres i ella va passar a quedar-se amb la gestió del patrimoni familiar (les terres, el negoci..)

· CA amagava la seva vertadera biografia, donant dades falses ( deia que mai havia sortit de l’Espurna, i ella realment passava temporades a Barcelona, visitant al seu germà, allà es vestia; i també va viatjar per Europa).

·Deia que portava una vida de monja i finestrons tancats (es tancava per escriure).

·1er pseudònim: Virgili Alacseal (1897)

·Amb la publicació de l’obra “La infanticida” (poema i monòleg), el qual va guanyar el premi dels Jocs Florals d’Olot al 1898, es va produir molta polèmica perquè la societat no entenia com una dona podia escriure amb tanta cruesa.

·Decideix amagar la seva identitat, anomenant-se Víctor Català, com altres dones de l’època ( Cecilia- Fernan Caballero).

·Publicà en 7 anys:
- poesies ( Lo Cant dels mesos).

- articles ( Maragall li dedica un i ella un altre a ell).

- novel·les

- 1 obra de teatre ( quatre monòlegs).

- ...

·El modernisme es frenat pel Noucentisme ( moviments antagònics).

·Va deixar de publicar fins 1918 per la marginació del modernisme.
·La Guerra civil espanyola la va desconcertar: primer va recolzar el franquisme, per la seva política capitalista, però en veure les conseqüències de les morts i la violència la va rebutjar i va a començar a escriure en clandestinitat.

Origen de la novel·la modernista

2008-10-27T15:16:00.000-07:00

La novel·la moderna, com tècnica i gènere literari està en el segle XVII en la llengua espanyola, sent el seu millor exemple El Quixot de la Manxa (1605) de Miguel de Cervantes. Es considera com la primera novel·la moderna del món, innovava respecte als models clàssics de la literatura greco-romana com ho eren l'epopeia o la crònica. Incorpora ja una estructura episódica segons un propòsit fix premeditadament unitari. Es va iniciar com una sàtira del Amadis, que havia fet que El Quixot perdés el cap. Els defensors del Amadís van criticar la sàtira perquè tot just podia ensenyar una mica: El Quixot ni oferia un heroi al que emular ni satisfeia amb bells diàlegs; tot el que podia oferir és fer burla dels ideals nobles. El Quixot va anar la primera obra autènticament anti-romanç d'aquest període; gràcies a la seva forma que desmitifica la tradició caballeresca i cortesa, representa la primera obra literària que es pot classificar com novel·la.

Temps: acte primer

2008-10-14T10:56:00.000-07:00

A la primera escena del primer acte, trobem a en Gepa i en Badori menjant a casa d’ en Gepa.

Badori acaba d’arribar al poble amb la intenció de buscar feina. Gepa li diu que quan vingui el capatàs a pagar-li la quinzena, segur que el contractarà per treballar a la construcció de la carretera. Badori va estar passant-ho malament a l’hospital amb la malaltia del tifus, però se’n va sortir i ara vol una feina.

Gepa va decidir ajudar-lo, en part perquè li recorda al seu difunt fill geperut, ja que si encara fos viu tindria l’edat d’aquest. Gepa és un personatge bastant irònic.

Arriben en Quirze i la Tomasa barallant-se i estomacant-se, una parella que aporta un to còmic i humorístic. En Badori, espantat, es fica al mig, però acaba rebent, i la Tomasa li diu que ell no s’ha de ficar en aquestes coses. El noi, en veure la reacció decideix apartar-se.

Gepa pregunta per l’Andreu, però la parella només sap que segueix a la presó de Ceuta per l’assassinat del capatàs i pensen que potser en Marçal sap alguna cosa més.

A la Tomasa no cau bé la Maria Rosa, perquè diu que no s’esforça i que a sobre viu amb ell i el seu marit.

En Marçal rep notícies de l’Andreu i les comunica: diu que l’Andreu està una mica malalt perquè no vol menjar i nega constantment ser culpable.

La colla decideix no dir-li res a la Maria Rosa per no preocupar-la més.

En Gepa comença a desconfiar d’en Marçal, ja que aquest es mostra trist per les notícies de l’Andreu, i una estona després diu estar content perquè avui els hi pagaven la quinzena.

La Tomasa i en Quirze li fan una encerrona a en Marçal perquè els hi xerri què va passar el dia de l’assassinat, i aquest els explica: es van barallar amb el capatàs perquè aquest volia rebaixar-los el sou. L’Andreu va rebre un cop, tot jurant que es revenjaria; i es suposa que aquella nit aquest es va llevar i va clavar-li dues punyalades al capatàs, tot eixugant-se les mans en un mocador de la seva dona.

Però en entrar la Maria Rosa, defensa al seu marit exaltadament, tot explicant que aquell vespre ell va aparèixer amb una ferida al cap i que van passar tota la nit junts. Al matí vinent els mossos es van presentar a casa seva arrestant a l’Andreu, després d’haver trobat el mocador de la Maria Rosa amb el cadàver i el ganivet a casa seva, i se’l emporten mentre aquest crida a la seva dona la seva innocència, que ella ha de creure-li. Al final, ella acaba dient que té la intuïció de que trobarà l’assassí del capatàs i que no dubtarà en venjar-se.

La Tomasa expressa la seva preocupació pel fet de que la Maria Rosa pugui assabentar-se de la situació de l’Andreu.

La Maria Rosa troba molt a faltar al seu marit. Decideix que vol anar a veure’l i li demana ajuda a en Marçal, i aquest li respon que hauria d’ oblidar-se’n de l’Andreu i intentar ser feliç. La noia comença a desconfiar d’en Marçal i pensa que li te ràbia al seu amic Andreu.

Quan en Marçal es queda sol, fa un monòleg on confessa al públic estimar a la Maria Rosa amb totes les seves forces i que ell va ser l’assassí del capatàs a cop calent i que va haver de culpabilitzar a l’Andreu, ja que ell no estava disposat a perdre a la seva estimada, i d’aquesta manera també es trauria al seu marit del mig. Diu que algun dia es confessarà de tot això, però quan estigui lluny i la Maria Rosa sigui tota seva.

Accepten a en Badori com a treballador a la construcció de la carretera. Poc després arriba la Maria Rosa i el jove la reconeix, de quan treballaven al mas com a veremadors, i també diu que coneix a l’Andreu. La Maria Rosa es posa molt contenta, i acaba explicant com ella i el seu estimat es van conèixer allà, quan ell trepitjava el raïm i es va clavar una agulla que una noia va ficar al raïm, per no haver escoltat les advertències de la Maria Rosa; encara que ella quan veu que se la va clavar, va anar tota preocupada a ajudar-lo, i ell va seguir trepitjant el raïm amb la ferida sagnant-li; i des d’aquell moment van ser inseparables totalment.

En xic porta una carta per a en Quirze, i donat l’analfabetisme de la colla, només poden imaginar-se que prové de Ceuta amb notícies de l’Andreu. Encara que no vulguin donar-se-la a la Maria Rosa, ella és l’única que sap llegir, així doncs se l’ entreguen. La jove comença a plorar desesperadament, ja que la carta li comunica que l’Andreu ha mort. Ningú s’acaba de fer a la idea de que realment hagi mort. En Marçal acaba pensant que ara si que podria lluitar per la seva estimada sense obstacles, fins que sigui seva.

Personatges

2008-10-09T23:44:00.001-07:00

Apareixen 8 personatges amb un paper important a l’obra,tots ells pertanyents a una classe social molt baixa:

Maria Rosa és el personatge protagonista, perquè tota l’acció gira al seu voltant. És la germana del Quirze( per tant la cunyada de Tomasa), una dona de només vint anys que es casa amb l’Andreu. Treballa rentant la roba de la brigada dels treballadors de la carretera. Estava, en un principi, molt enamorada del seu marit, que el va conèixer mentre veremaven però acabarà enamorant-se de l’amic del seu marit, en Marçal.

Andreu és el marit de Maria Rosa, que és acusat de l’assassinat del capatàs, se’l emporten cap a la presó de Melilla, i allà mor.

Marçal és un amic de l’Andreu que s’enamora de la seva esposa Maria Rosa el primer cop que la veu. Assassina al capatàs i fa veure que l’ Andreu és el culpable perquè se’l emportin i ell pugui aconseguir a la Maria Rosa.

Badori és un personatge que ve d´un poble de fora, comença a treballar amb la colla a la carretera i s´enamora de la Maria Rosa, encara que ell sap que ella no l’estimarà perquè s’enamora d’en Marçal. Aquest personatge fa de contrapunt d’en Marçal i voldrà descobrir la veritat sobre aquest fins al final de l’obra.

Quirze és el germà de la Maria Rosa, qui l’ ajudarà, la recolzarà i l’ aconsellarà des del moment que mor l’Andreu i ella viu amb ell a casa seva, fins que pren la decisió de casar-se amb en Marçal.

Tomasa és la dona d´en Quirze, la cunyada de Maria Rosa. És una persona molt treballadora, agresiva, fins i tot grollera, amb una actitud feminista important, reviïndicant els drets de les dones a la societat de l´època, donat el masclisme de la societat del moment. Es un personatge istriònic perquè té un caràcter inestable. La tomasa, encara que critiqui molt a la Maria Rosa i no estigui d´acord amb la seva actitud i el que fa, se l´estima i vol ajudar-la.

Anton, anomenta Gepa , des de que el seu fill –que ho era de debò- va morir. Aquest personatge és molt observador, preventiu i espavilat, amb la qual cosa , serà aquest qui es comenci a plantejar totes les possibles qüestions no resoltes al llarg de l’obra i acabi descobrint-la, o bé motivant altres personatges perquè ho fessin.

Calau no és un personatje gaire trascenental, no és més que un amic de la colla amb uns objectius clars i precissos: estalviar diners treballant i d´aquesta manera poder començar a preocupar-se per aconseguir una dona que estimar i casar-s´hi.

Xic és un treballador més de la carretera. Aquest personatge porta la carta sobre l´Andreu al primer acte.

Espais - escenaris

2008-10-09T23:39:00.000-07:00

· Primer acte:trobem una carretera i al costat una casa molt pobra (matí) .
· Segon acte: l´interior d´una casa molt pobra (comença a fer-se fosc: al vespre) .
· Tercer acte: també es desenvolupa a l´interior d una casa molt pobra ( és cap l tard: al vespre també) .

Estructura externa

2008-10-09T23:35:00.000-07:00

· Obra divivida en tres actes.
· Cada acte té diferents escenes.
· El primer acte té 14 escenes, el segon acte té 15 i el tercer té 11.

Àngel Guimerà: biografia

2008-10-09T23:20:00.000-07:00

·Àngel Guimerà -> va modificar les seves dades personals buscant intimitat i privacitat.

·Xavier Fàrregas va notar que A. Guimerà falsejava i ocultava:

· La seva data de naixement (1845), ja que els seus pares no estaven cassats.

· El seu mestissatge, ja que era filla de català i de mare canària (encara que ell va néixer

a Tenerife i als 18 anys es trasllada al Vendrell).

· El seus amor frustrat amb Maria Rubió, que els seus pares s’oposaven al seu

prometatge.

A partir d’aquests trets de la seva biografia es podien interpretar les seves obres.

·A. Guimerà com a dramaturg-> segueix la proposta plantejada pels amics (Josep Yxart:

crític lúcid i informat del moment)

-Frederic Soler: va consolidar un model de teatre català melodramàtic, alternant-lo

amb comèdies o drames rurals o històrics.

Reacció: insatisfacció dels intel·lectuals catalans.

-Intel·lectuals catalans: busquen una alternativa per atorgar prestigi literari i treure el

popularisme de Frederic Soler i intenten recuperar la tragèdia

i evitant les truculències melodramàtiques del romanticisme,

i s’allunyen de l’encarament retòric , incorporant la història

com a material dramatúrgic.

· Guimerà fou escollit el promulgador de la creació de la nova tragèdia que havia

incorporat Verdaguer a d’èpica.

· Les obres d’aquesta temàtica havien d’expressar:

- Per una banda, l’ aproximació a un realisme més sincer.

- D’altra, la preferència per aprofundir la seva producció anterior en lloc de crear

constantment temàtiques noves.

-Conflictes passionals que subratllessin la problemàtica de la inadaptació, mitjançant

l’orfenesa i/o el mestissatge.

· Les obres en les que A. Guimerà reflexa aquestes característiques millor són:

- “Maria Rosa” (1894)

- “Terra baixa” (1896)

- “La filla del mar” (1900)

Característiques del romanticisme i el realisme

2008-10-09T15:19:00.000-07:00

Romanticisme
(finals del s. XIX)

· Fe en la bondat natural d l´home i l´exaltació des valors culturals.
· L´individualisme i el sentiment religiós de la unitat de la vida social.
· Subjectivisme i la consciència del poble.
· La forma subjectiva de l´ocasionalisme i la potenciació dels sentiments nacionals.
· L´afirmació de les forces irracionals de la vida i el triomf de la llibertat de l´esperit.
· La insatisfacció de la realitat.
· La poesia melancòlica, del dolor i de al mort.
· La victòria de la fantasia i del sentiment sobre la raó.

Realisme
(2ª meitat del s.XIX)

· Descripció de la realitat amb una observació prèvia del mon exterior.
· La eliminació de tot aspecte subjectiu, fets fantàstics o sentiments que s´allunyen de la realitat.
· Els problemes de l´existència humana composen el tema fonamental de la novel·la realista. Aquesta és la conseqüència del gran interés per la descripció del caràcter, temperament i conducta dels personatges.
· Sorgeix un tipus de novel·la en la qual s´analitzen minuciosament les motivacions dels personatges i els costums.
· El novel·lista denuncia els defectes i els mals que afecten a la societat i ofereix al lector solucions per detenir-los.

Tempus Fugit.

Benvolguts/des !

2008-10-07T03:02:00.000-07:00

Hola, em dic Débora i faig 1r de batxillerat a l´IES Les Vinyes.
Aquest blog el faré servir per ensenyar els exercicis de classe on analitzarem moviments i obres literàries.

Fins aviat!

Tempus Fugit.