2. Parlem de revoltes

Exercici 1.

Esdeveniments rellevants

Ciència i Tecnologia

* Física: Teoria de la relativitat, Mecànica quàntica.

* Biologia: Descobriment de l'ADN.

* Astronàutica: Exploració de l'espai, l'home a la lluna.

* Tecnologia: Televisió, Telèfon, Informàtica i Internet, automoció, etc.

* Medicina: descobriment de la penicil·lina

Guerres i Política

* Revolució d'Octubre i creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Sovietiques (1917).
* Altres revolucions comunistes a la Xina (1949) i a Cuba (1959).

* Primera Guerra Mundial (1914 - 1918)

* Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939), Dictadura de Franco (1939-1975)

* Segona Guerra Mundial (1939 - 1945)

* Descolonització d'Àfrica

* Conflicte Àraboisraelià

* Guerra del Vietnam (1954-1975)

* Transició democràtica a Espanya a partir del 1975. Aprovació de la Constitució Espanyola (1977), i els Estatuts d'Autonomia (Catalunya (1980), País Valencià (1982), Balears (1983) )

* Unió Europea

* Caiguda de la U.R.S.S. i règims afins a l'Europa de l'Est, reunificació d'Alemanya

* Guerra del Golf (1991)

* Guerra dels Balcans (1991-2001)

Desastres

* Epidemia de grip el 1918.

* Desastre nuclear de Txernòbil.

* La SIDA causa milions de morts.

* Tot i les millores tecnològiques, en començar el segle XXI, gran part de la humanitatcontinua vivint en la pobresa.

* Caiguda del Mur de Berlín.

Cultura

* Cultura de masses: premsa, cinema, còmic, televisió, música, internet...

* Normalització de la llengua catalana (Pompeu Fabra i Poch)

Exercici 2.

· Revolta : alçament contra l'autoritat establerta, sedició amb agitació, amb avalot
· Revoltar: alçar-se contra l’autoritat establerta, alçar en sedició.

· Revolució: Canvi fonamental en l’organització política, en el govern o en la constitució d’un estat.

· Guerra: Lluita armada entre dos o més pobles, entre els exèrcits de dos o més estats.

1. Proposta de lectura

Exercici 1.

a) Sobre l'estructura:

· "Ramona Adéu" consta de 211 pàgines.
· L'obra no està estructurada en capítols.
· La lletra cursiva al principi i al final del llibre s'utilitza quan parla la mare Ramona.
· Trobem espais en blanc quan canvia de dia, també quan canvia de personatge. La seva funció es separar les diferents veus argumentals de les protagonistes de l'obra i volen recletir el diferent temps històric, perquè cada protagonista explica uns fets de la seva vida d'èpoques diferents.

b) Sobre el títol:

· Sugereix que la protagonista de l'obra serà una dona.
· Ens explicarà la seva vida.

c) Sobre l'argument:

· Aquesta novel·la ens explica la vida de les tres dones de la mateixa família, que viuen sobre el mateix sostre. La vida d'aquestes tres dones està inserida en una època històrica concreta i diferent l'una a le de les altres, i ens narra com les afecten les condicions socials de la seva època.

d) Sobre el temps:

·Trobem diverses dades que ens dónen a conèixer l'època en que està situada l'obra, i són: el diari de l'àvia, que ens diu que ens trobem al segle XIX, quan Espanya perd le scolònies de Cuba i Filipines, la Segona República, la guerra civil espanyola ('36-'39) i la Caputxinada.

e) Sobre l'argument:

A Barcelona.

f) Sobre els personatges:

LaTieta Sixta, Katy i Joan Claret.

g) Sobre les veus narratives:

Els fets narrats per Mundeta Ventura i Mundeta Jover són narrats en primera persona, en canvi, els fets narrats per Mundeta Claret, estan narrats en tercera persona.


Exercici 2.


a)
L'obra de Ramona Adéu comença i acaba amb el mateix fragment.

b)
Sí, les similituds es donen perquè els narra la mateixa Ramona (Mundeta Ventura, mare) i en primera persona. Al primer fragment ens presenten a una dona insegura, indecisa i no te una personalitat pròpia i definida . En canvi, al segon fragment, ens presenten a una dona ja més decidida que va a buscar allò que vol trobar: al seu marit a Barcelona.

c)
Sí, narra en primera persona en ambdós.

d)
Sí, de fet, el personatge que parla és el mateix.

Exercici 3.

El 17 de Març de 1938, al mig de la Guerra Civil Espanyola.

Exercici 4.

a)
Al 6 de desembre (1894).

b)
Parla de dues èpoques diferents: una és de finals del segle XIX i l'altra, de 1938.

c)
No, no s'expliquen els amteixos fets eprquè són dues èpoques totalment diferents i els seus fets no són els mateixos: al 1894 l'àvia explica que es casa i el 1938 és l'any en què és bombardejat el Cóliseum.

Exercici 5.

a)
Les dades que apareixen comprenen des del 7 de desembre de 1894 al 2 de gener de 1919

b)

Montserrat Roig

1. Biografia i obra

Exercici 1.1

Afirmacions vertaderes:

·Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.

·Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.

·Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.

·Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.

·Montserrat Roig va col•laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.

·Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.

Exercici 1.2.
a) Bono, de U2.

b) Perquè és un cantant amb una llarga carrera musical, molt completa i perquè a més a més, va intervenir en moltes ONG i esdeveniments caritatius.

c) · De tota la teva discografia, amb quina cançó et quedaries?
· Què va representar per a tu la mort del teu pare a la cançó “Sometimes you can´t make it
on your own”?
· Què és el que prepares d’especial a la nova gira de U2 360?
· Quin va ser el primer esdeveniment d’ajuda humanitària que vas organitzar i per què?

d) Montserrat Roig manifestava que l’entrevista era més que només una sèrie de preguntes, sinó que era molt més, eren imatges, sensacions, opinions, que ajuden a entendre millor la posició de l’entrevistador i posar-se al seu lloc.

2. Una personalitat compromesa

Exercici 2.1

a)

Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.
(Abril 1991)

Hem escollit aquest text perquè parla d’una cosa molt important que és el masclisme. Ella ens relata que el masclisme durant l’adolescència de la seva vida no el va sentir, ja que el seu pare no ho era i no va jutjar cap dona amb tendències d’aquest tipus. Ella va conèixer el masclisme a la Universitat , ja que hi havia més diversitat d’opinions i manifestacions d’aquestes.

b)

Sóc la segona de dues germanes. Sóc la segona de quatre cosines en una familia amb descendència femenina. Sóc de les que es va enterar ben poca cosa de la caiguda de la política i el tancament dels bancs; potser ma germana va ser la única de les quatre que es va assabentar. Per a mi era com un joc, agafar un avió per primer cop i viatjar lluny, com si fossin unes vacances. Sóc de la època d ela desconfiança i de les cançons que parlaven de "l'exili" que patiem molts. Tot es va girar de cop i volta i des de aleshores mai res va a tornar a ser com avans.

Exercici 2.2

"CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)"


a) Fa referència a la Guerra Civil espanyola donada des del 1936 al 1939.

b) Amb els crits feia referència simbòlicament als estudiants unviersitaris que defensaven els seus ideals.

c) Perquè ella escrivia en Català, que era una llengua censurada i que no deixaven que es desenvolupés coma tal.

d) Fa referència a la guerra del Vietnam que en que va afectar molt a la societat d'aquell moment.

e) Amb seny i raó s'arriba a l'endademà.

Exercici 2.3

"Sóc de Mar del Plata, la meva estimada ciutat. Dún barri de categoría mitjana-baixa, amb platjes que es fan la competència entre elles mateixes. D’un barri de senyores que aparenten, i de senyors que poseeixen més seny que or. Vaig néixer un dia d’estiu, i vaig créixer a una casa amb un pati darrere. Un pati ple de flors, arbres i els meus gats. En una casa d’aquestes que a l’estiu fa fresc i a l’hivern fa molt de fred, amb olor al menjar de l’àvia. Viviem voltats de vells veïns, d’aquells de tota la vida, que et saludaven pel carrer i et preguntaven per tota la teva família."

Exercici 2.4

a)

Parla de quan la dona va aconseguir “alliberar-se” dels homes, ja que avans necessitaven el consentiment d’un home per fer gairebé tot: comprar algun moble, signar cap contracte ( signant amb el seu nom, després la preposició “de” i el cognom del seu marit, per exemple.), etc. Des de que neixien, dependenien del seu pare per poder constar com a persones aptes per a la societat, i després, del seu marit. Quan la dona aconsegueix poder tenir una individualitat, poder prendre decisions ella mateixa i tenir la seva pròpia autonomia a la societat, és quan es diu que “s’allibera” i això succeeix quan el règim finalitza amb la mort de Franco molt poc a poc; encara que avui dia la dona segueix bastant infravalorada a la societat, però almenys ara ha aconseguit molts drets que avans no dispossava.

b)

Potser sí, però no tant com avans. Segueixen estant les diferències entre les dones i els homes, i en algunes societats del món encara són moltes, les que podem trobar, però ja no estem tan endarrerits a Catalunya amb la igualtat de drets i deures de les dones i homes, però encara trobem discriminacions ( a les lleis, a les feines, a la perspectiva de diferents situacions, etc).

c)

Temes que poden preocupar al món, són moltíssims: la fam al món, ja que hi ha un estudi que diu que mor un nen de fam cada 7 segons al món, l’escalfament global que provoca el desgel dels pols, la violència de gènere, el tràfic de persones, la pederastia i pornografia infantil, la crisis econòmica en la que ens trobem de manera internacional, l’enfrontament de les primeres potències mundials, el desencadenament d’una guerra global, etc.

Activitat 3

4- En acabar l’obra, Caïm es converteix en l'iniciador d’un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Caïm vol crear el seu propi món amb Nara, que serà la seva ma dreta per aconseguir-ho: vol fundar una família, tenir fills, educar-los a l’inrevés que els van educar a ells, és a dir, ensinistrar-los “perquè quan tinguin 15 anys puguin campar tots solets”, com va dir Caïm a l’obra. Vol educar uns fills responsables perquè puguin gaudir de la seva pròpia llibertat, sent autosuficients. També vol innovar en tècniques d’educació i filosofia de vida, “superar els vells mètodes”, tot perquè les generacions vinents puguin afanyar-se-les com ells ho van fer, creant una societat model.

5- Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa’n exemples.

Personalment penso que els personatges femenins sí responen a aquests tòpics, i ho podem veure clarament reflectit al personatge d’Eva, una dona que viu cansada, una típica mestressa de casa que es dedica a fer les feines de la llar. I també, ho podem veure a l’actitud de Nara, on ens presenta a les dones com febles, il•luses, somiadores en excés, és a dir, que imaginen sense tocar de peus a Terra, una mica ximpletes i poc entenedores o comprensives, capritxoses i també infravalorades, insultades contínuament per la superioritat regnant dels homes.

Mite de Prometeu

En la Teogonia i en Els treballs i els dies d’Hesíode, i en el context de la narració teogònica, es desenvolupa un mite (en dues versions diferents) segons el qual Prometeu, un tità fill de Jàpet i de Clímenes, va robar el foc sagrat a Zeus per venjar-se d’ell, i el va entregar als homes que acabaven de ser creats. Assabentat Zeus del robatori de Prometeu el va castigar lligant-lo a una columna i enviant-li un àguila voraç que li devora el fetge que es va regenerant en un suplici etern. Per castigar també els homes afavorits per Prometeu, Zeus els envià dos càstigs: un d’ells és la creació de la dona, representat pel mite de Pandora; l’altre és representat per Epimeteu que encarna la malaptesa humana. Aquest mite va ser reprès per Èsquil a la seva obra Prometeu encadenat, en la que es presenta Prometeu com a representant de l’esperit d’iniciativa i instructor de la humanitat, i en la que es manifesta una certa desconfiança respecte de les divinitats. De fet, Prometeu era venerat a Atenes com a patró de la indústria, la ceràmica i l’artesania en les «Prometeies». Així, doncs, aquest personatge mític encarna un doble aspecte: d’una banda, representa el benefactor de la humanitat, ja que és qui li atorga el foc, entès com a símbol de les habilitats tècniques i de la capacitat de transformar la natura; d’altra banda, representa la desmesura (àbD4H) i la imprudència, ja que va desobeir els déus suprems, la qual cosa comporta necessàriament un càstig.
Però, sense les seves connotacions religioses, Prometeu representa la humanitat mateixa, que amb la seva tècnica pot dominar la natura, però si aquest exercici del seu saber és desmesurat, ocasiona necessàriament desgràcies en forma de pobresa per a molts i riquesa per a pocs, guerres, desavinences socials, enveges, etc.
Plató posa en boca del sofista Protàgores, en el diàleg del mateix nom, una versió d’aquest mite en què Prometeu apareix com a símbol de la indústria i la tècnica humana que, pels seus propis mitjans i sense recórrer als déus, aconsegueix progressar.

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

Biografia de Víctor Català

·Pseudònim de Caterina Albert.

·Neix a l’Escala (l’Empordà), 1869-1966

·La seva família tenia una bona qualitat de vida, era prou adinerada.
·El seu pare, advocat (Lluís Alber) i la seva mare (Dolors Paradís) d’origen italià.

·La seva avia va tenir un paper de mare a la seva vida molt important després de la mort del seu pare i la malaltia de la seva mare (depressió).

·Va anar durant un temps a l’escola primària del seu poble i un any pensionada a Girona,on va començar a estudiar francès. La resta de la seva formació va ser per part de la seva família i també de forma autodidacta (aprenent pel seu propi compte).

·Va fer classes de pintura, escultura, dibuix...que li va facilitar la seva família.

·Tenia accés a les notícies de l’actualitat, ja que li proporcionaven revistes,diaris,llibres.. sobretot de França, com correspon al moviment modernista aquesta admiració per Europa.

·Era la major de 4 germans.
· Quan va morir el seu pare, l’hereu no es va voler fer càrrec del negoci i les terres i ella va passar a quedar-se amb la gestió del patrimoni familiar (les terres, el negoci..)

· CA amagava la seva vertadera biografia, donant dades falses ( deia que mai havia sortit de l’Espurna, i ella realment passava temporades a Barcelona, visitant al seu germà, allà es vestia; i també va viatjar per Europa).

·Deia que portava una vida de monja i finestrons tancats (es tancava per escriure).

·1er pseudònim: Virgili Alacseal (1897)

·Amb la publicació de l’obra “La infanticida” (poema i monòleg), el qual va guanyar el premi dels Jocs Florals d’Olot al 1898, es va produir molta polèmica perquè la societat no entenia com una dona podia escriure amb tanta cruesa.

·Decideix amagar la seva identitat, anomenant-se Víctor Català, com altres dones de l’època ( Cecilia- Fernan Caballero).

·Publicà en 7 anys:
- poesies ( Lo Cant dels mesos).

- articles ( Maragall li dedica un i ella un altre a ell).

- novel·les

- 1 obra de teatre ( quatre monòlegs).

- ...

·El modernisme es frenat pel Noucentisme ( moviments antagònics).

·Va deixar de publicar fins 1918 per la marginació del modernisme.
·La Guerra civil espanyola la va desconcertar: primer va recolzar el franquisme, per la seva política capitalista, però en veure les conseqüències de les morts i la violència la va rebutjar i va a començar a escriure en clandestinitat.