Àngel Guimerà: biografia

·Àngel Guimerà -> va modificar les seves dades personals buscant intimitat i privacitat.

·Xavier Fàrregas va notar que A. Guimerà falsejava i ocultava:

· La seva data de naixement (1845), ja que els seus pares no estaven cassats.

· El seu mestissatge, ja que era filla de català i de mare canària (encara que ell va néixer

a Tenerife i als 18 anys es trasllada al Vendrell).

· El seus amor frustrat amb Maria Rubió, que els seus pares s’oposaven al seu

prometatge.

A partir d’aquests trets de la seva biografia es podien interpretar les seves obres.

·A. Guimerà com a dramaturg-> segueix la proposta plantejada pels amics (Josep Yxart:

crític lúcid i informat del moment)

-Frederic Soler: va consolidar un model de teatre català melodramàtic, alternant-lo

amb comèdies o drames rurals o històrics.

Reacció: insatisfacció dels intel·lectuals catalans.

-Intel·lectuals catalans: busquen una alternativa per atorgar prestigi literari i treure el

popularisme de Frederic Soler i intenten recuperar la tragèdia

i evitant les truculències melodramàtiques del romanticisme,

i s’allunyen de l’encarament retòric , incorporant la història

com a material dramatúrgic.

· Guimerà fou escollit el promulgador de la creació de la nova tragèdia que havia

incorporat Verdaguer a d’èpica.

· Les obres d’aquesta temàtica havien d’expressar:

- Per una banda, l’ aproximació a un realisme més sincer.

- D’altra, la preferència per aprofundir la seva producció anterior en lloc de crear

constantment temàtiques noves.

-Conflictes passionals que subratllessin la problemàtica de la inadaptació, mitjançant

l’orfenesa i/o el mestissatge.

· Les obres en les que A. Guimerà reflexa aquestes característiques millor són:

- “Maria Rosa” (1894)

- “Terra baixa” (1896)

- “La filla del mar” (1900)