dimarts, 10 de març del 2009

Montserrat Roig

1. Biografia i obra

Exercici 1.1

Afirmacions vertaderes:

·Montserrat Roig va néixer a Barcelona l’any 1946.

·Adrià Gual és el nom una escola d’art dramàtic a la qual va ingressar Montserrat Roig quan tenia 15 anys.

·Montserrat Roig va interpretar un dels personatges de Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu.

·Molta roba i poc sabó és el primer llibre publicat de Montserrat Roig.

·Montserrat Roig va col•laborar en diversos àmbits dels mitjans de comunicació: diaris, revistes, TV, etc.

·Els catalans als camps nazis és un treball d’investigació elaborat per Montserrat Roig sobre la presència dels catalans als camps d’extermini nazis.

Exercici 1.2.
a) Bono, de U2.

b) Perquè és un cantant amb una llarga carrera musical, molt completa i perquè a més a més, va intervenir en moltes ONG i esdeveniments caritatius.

c) · De tota la teva discografia, amb quina cançó et quedaries?
· Què va representar per a tu la mort del teu pare a la cançó “Sometimes you can´t make it

on your own”?
· Què és el que prepares d’especial a la nova gira de U2 360?
· Quin va ser el primer esdeveniment d’ajuda humanitària que vas organitzar i per què?

d) Montserrat Roig manifestava que l’entrevista era més que només una sèrie de preguntes, sinó que era molt més, eren imatges, sensacions, opinions, que ajuden a entendre millor la posició de l’entrevistador i posar-se al seu lloc.


2. Una personalitat compromesa

Exercici 2.1

a)

Text 2
Jo vaig descobrir el masclisme a la Universitat; no el vaig descobrir a casa meva. A casa, amb una mare amb opinió pròpia i amb personalitat, i amb una àvia també amb opinió pròpia, i amb el meu pare que mai, mai, no va fer cap judici de valor contra les dones.
(Abril 1991)

Hem escollit aquest text perquè parla d’una cosa molt important que és el masclisme. Ella ens relata que el masclisme durant l’adolescència de la seva vida no el va sentir, ja que el seu pare no ho era i no va jutjar cap dona amb tendències d’aquest tipus. Ella va conèixer el masclisme a la Universitat , ja que hi havia més diversitat d’opinions i manifestacions d’aquestes.


b)

Sóc la segona de dues germanes. Sóc la segona de quatre cosines en una familia amb descendència femenina. Sóc de les que es va enterar ben poca cosa de la caiguda de la política i el tancament dels bancs; potser ma germana va ser la única de les quatre que es va assabentar. Per a mi era com un joc, agafar un avió per primer cop i viatjar lluny, com si fossin unes vacances. Sóc de la època d ela desconfiança i de les cançons que parlaven de "l'exili" que patiem molts. Tot es va girar de cop i volta i des de aleshores mai res va a tornar a ser com avans.



Exercici 2.2


"CONFESSIÓ PSEUDO-VERÍDICA D’UNA APRENENT D’ESCRIPTORA (1971)"


a) Fa referència a la Guerra Civil espanyola donada des del 1936 al 1939.

b) Amb els crits feia referència simbòlicament als estudiants unviersitaris que defensaven els seus ideals.

c) Perquè ella escrivia en Català, que era una llengua censurada i que no deixaven que es desenvolupés coma tal.

d) Fa referència a la guerra del Vietnam que en que va afectar molt a la societat d'aquell moment.

e) Amb seny i raó s'arriba a l'endademà.

Exercici 2.3

"Sóc de Mar del Plata, la meva estimada ciutat. Dún barri de categoría mitjana-baixa, amb platjes que es fan la competència entre elles mateixes. D’un barri de senyores que aparenten, i de senyors que poseeixen més seny que or. Vaig néixer un dia d’estiu, i vaig créixer a una casa amb un pati darrere. Un pati ple de flors, arbres i els meus gats. En una casa d’aquestes que a l’estiu fa fresc i a l’hivern fa molt de fred, amb olor al menjar de l’àvia. Viviem voltats de vells veïns, d’aquells de tota la vida, que et saludaven pel carrer i et preguntaven per tota la teva família."

Exercici 2.4

a)

Parla de quan la dona va aconseguir “alliberar-se” dels homes, ja que avans necessitaven el consentiment d’un home per fer gairebé tot: comprar algun moble, signar cap contracte ( signant amb el seu nom, després la preposició “de” i el cognom del seu marit, per exemple.), etc. Des de que neixien, dependenien del seu pare per poder constar com a persones aptes per a la societat, i després, del seu marit. Quan la dona aconsegueix poder tenir una individualitat, poder prendre decisions ella mateixa i tenir la seva pròpia autonomia a la societat, és quan es diu que “s’allibera” i això succeeix quan el règim finalitza amb la mort de Franco molt poc a poc; encara que avui dia la dona segueix bastant infravalorada a la societat, però almenys ara ha aconseguit molts drets que avans no dispossava.

b)

Potser sí, però no tant com avans. Segueixen estant les diferències entre les dones i els homes, i en algunes societats del món encara són moltes, les que podem trobar, però ja no estem tan endarrerits a Catalunya amb la igualtat de drets i deures de les dones i homes, però encara trobem discriminacions ( a les lleis, a les feines, a la perspectiva de diferents situacions, etc).

c)


Temes que poden preocupar al món, són moltíssims: la fam al món, ja que hi ha un estudi que diu que mor un nen de fam cada 7 segons al món, l’escalfament global que provoca el desgel dels pols, la violència de gènere, el tràfic de persones, la pederastia i pornografia infantil, la crisis econòmica en la que ens trobem de manera internacional, l’enfrontament de les primeres potències mundials, el desencadenament d’una guerra global, etc.