Cançó popular i infantil “Plou i fa sol”
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes porten dol.
Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.
“Sol i de dol” de Josep Vicens Foix
Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada