Relació dels “comentaris de l’obra” amb les poesies de l’obra:

1.Anna Montero. "L'espai d'una llengua abolida". L'escriptor del mes. Institució de lletres Catalanes, gener 1995.

Anna Montero ens indica els aspectes principals d’aquesta obra. Destaca la percepció que va tenir el primer cop que va llegir l’obra i els aspectes més importants que va voler donar a conèixer la autora: primer, la reivindicació de la dona, desde reconèixer la veu pròpia i afirmar la seva identitat, donant-li valor coma a dona en singular, i la lluita pels ideals i per la igualtat de drets respecte a l’home en col·lectiu. I també vol integrar a la dona en l’aspecte cultural amb dos accions: buscant els aspectes de rebel·lió i malestar a la societat d’opressió a les escriptores tradicionals que passaven desapercebuts, i traduïnt obres d’autores, prioritzant-les davant d’escriptors homes.

2.Cònsul, Isidor. "Maria-Mercè Marçal, la dona tranquil·la"homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona, Empúries, 1998.

El Cònsul Isidor ens parla de l’assaig reflectiu que va escriure Maria Mercè Marçalper poder interpretar la seva obra , “Sota el signe del drac” al 1989.

Esta dividit en dues etapes: la primera, compresa entre Cau de llunes i Sal oberta, i la segona, Bruixa de dol.

La primera etapa treballa amb un triangle esquemàtic de simbologia: la lluna, l’ombra i el jo poètic. La lluna, representa la dona, el símbol de feminitat, que passa per diferents fases mentruals, com el cicle llunar; l’ombra, creada per l’home (el sol), són aquells neguits i desassosecs de l’autora, la zona no explorada, incontrolable, de fat, un lloc subjectiu i ple de fantasmes que no la deixen trobar el seu vertader jo; el jo poètic, que es ella mateixa, lliure i dona. Encara que no deixa de banda la lluminositat de la lluna i l’oscuritat que provoca el sol, que fa referència a la seva concepció de que l’home i la dona són pols oposats.

D’altra banda, la segona etapa es caracteritza per la celebració de la festa i la lluita, el desassosec del goig i l’ombra. Pel que fa a la temàtica, parla de la problemàtiva de la dona profunditzada, el punt angoixat de la solitud i la reivindicació de l’erotisme com a un joc.

Escriu sobre dues experiències amoroses, Foc de pales i Foguera Joana, separades per Tombant, una obra carregada d’ombres i solitud amb caràcter depressiu. I més endevant, trobem Bruixa de dol, sonets en els quals la solitud i la tristesa la porten d’una manera possitiva a obrir nous camins, i l’element bàsic per aconseguir-ho serà la dona forta, amb poder femení: la bruixa.

3.Broch, Àlex. "Maria Mercè Marçal o els camins de la llibertat",dins el llibre-CD: Marçal: Maria-Mercè. El meu amor sense casa. Barcelona, Proa, 2003.

Àlex Broch veu com ara es comença a considerar i valorar l’obra de Maria Mercè Marçal. Creu en la importància de l’obra d’ella per diversos motius: primer, perquè la recerca de la identitat a la seva obra ha fet que es converteixi en un mirall per als lectors, que s’identifiquen amb aquesta recerca interior; perquè va combinar la tradició popular amb la culta aconseguint uns resultats molt enriquidors, i perquè ha creat un nou tipus de literatura que fins aleshores no s’havia esmentat a la literatura catalana, potser donada per la seva experimentació a la vida de l’embaràs, la maternitat i l’amor lèsbic.

4.Lluís Busquets i Granbulosa, "Bruixa i Fada el 1980", Correo Catalán, febrer de 1980.

Maria Mercè Marçal respon a la pregunta que li formula Lluís Busquets i Granbulosa, “què aporta de nou Bruixa de dol en relació al teu llibre anterior?”.

L’autora comença dient que segueix intentant trobar la seva veu pròpia, un propi estil com a escriptora que s’enllaci amb la tradició literària catalana. L’introducció del binomi bruixa-lluna representa la dona solidària amb les altres dones i l’acceptació de que la dona individualment té una veu pròpia. Accentua temes ja esmentats a obres anteriors com el fet d’assumir la solitud després d’una felicitat fugaç i l’antagonisme dels dos sexes i esmenta a nivell formal, la persistència del sonet i la cançó. I per últim, continua esperant un món on les bruixes ja no portin dol, on la dona sigui lliure de l’opressió masclista social.