Origen de la novel·la modernista

La novel·la moderna, com tècnica i gènere literari està en el segle XVII en la llengua espanyola, sent el seu millor exemple El Quixot de la Manxa (1605) de Miguel de Cervantes. Es considera com la primera novel·la moderna del món, innovava respecte als models clàssics de la literatura greco-romana com ho eren l'epopeia o la crònica. Incorpora ja una estructura episódica segons un propòsit fix premeditadament unitari. Es va iniciar com una sàtira del Amadis, que havia fet que El Quixot perdés el cap. Els defensors del Amadís van criticar la sàtira perquè tot just podia ensenyar una mica: El Quixot ni oferia un heroi al que emular ni satisfeia amb bells diàlegs; tot el que podia oferir és fer burla dels ideals nobles. El Quixot va anar la primera obra autènticament anti-romanç d'aquest període; gràcies a la seva forma que desmitifica la tradició caballeresca i cortesa, representa la primera obra literària que es pot classificar com novel·la.