Temps: acte primer

A la primera escena del primer acte, trobem a en Gepa i en Badori menjant a casa d’ en Gepa.

Badori acaba d’arribar al poble amb la intenció de buscar feina. Gepa li diu que quan vingui el capatàs a pagar-li la quinzena, segur que el contractarà per treballar a la construcció de la carretera. Badori va estar passant-ho malament a l’hospital amb la malaltia del tifus, però se’n va sortir i ara vol una feina.

Gepa va decidir ajudar-lo, en part perquè li recorda al seu difunt fill geperut, ja que si encara fos viu tindria l’edat d’aquest. Gepa és un personatge bastant irònic.

Arriben en Quirze i la Tomasa barallant-se i estomacant-se, una parella que aporta un to còmic i humorístic. En Badori, espantat, es fica al mig, però acaba rebent, i la Tomasa li diu que ell no s’ha de ficar en aquestes coses. El noi, en veure la reacció decideix apartar-se.

Gepa pregunta per l’Andreu, però la parella només sap que segueix a la presó de Ceuta per l’assassinat del capatàs i pensen que potser en Marçal sap alguna cosa més.

A la Tomasa no cau bé la Maria Rosa, perquè diu que no s’esforça i que a sobre viu amb ell i el seu marit.

En Marçal rep notícies de l’Andreu i les comunica: diu que l’Andreu està una mica malalt perquè no vol menjar i nega constantment ser culpable.

La colla decideix no dir-li res a la Maria Rosa per no preocupar-la més.

En Gepa comença a desconfiar d’en Marçal, ja que aquest es mostra trist per les notícies de l’Andreu, i una estona després diu estar content perquè avui els hi pagaven la quinzena.

La Tomasa i en Quirze li fan una encerrona a en Marçal perquè els hi xerri què va passar el dia de l’assassinat, i aquest els explica: es van barallar amb el capatàs perquè aquest volia rebaixar-los el sou. L’Andreu va rebre un cop, tot jurant que es revenjaria; i es suposa que aquella nit aquest es va llevar i va clavar-li dues punyalades al capatàs, tot eixugant-se les mans en un mocador de la seva dona.

Però en entrar la Maria Rosa, defensa al seu marit exaltadament, tot explicant que aquell vespre ell va aparèixer amb una ferida al cap i que van passar tota la nit junts. Al matí vinent els mossos es van presentar a casa seva arrestant a l’Andreu, després d’haver trobat el mocador de la Maria Rosa amb el cadàver i el ganivet a casa seva, i se’l emporten mentre aquest crida a la seva dona la seva innocència, que ella ha de creure-li. Al final, ella acaba dient que té la intuïció de que trobarà l’assassí del capatàs i que no dubtarà en venjar-se.

La Tomasa expressa la seva preocupació pel fet de que la Maria Rosa pugui assabentar-se de la situació de l’Andreu.

La Maria Rosa troba molt a faltar al seu marit. Decideix que vol anar a veure’l i li demana ajuda a en Marçal, i aquest li respon que hauria d’ oblidar-se’n de l’Andreu i intentar ser feliç. La noia comença a desconfiar d’en Marçal i pensa que li te ràbia al seu amic Andreu.

Quan en Marçal es queda sol, fa un monòleg on confessa al públic estimar a la Maria Rosa amb totes les seves forces i que ell va ser l’assassí del capatàs a cop calent i que va haver de culpabilitzar a l’Andreu, ja que ell no estava disposat a perdre a la seva estimada, i d’aquesta manera també es trauria al seu marit del mig. Diu que algun dia es confessarà de tot això, però quan estigui lluny i la Maria Rosa sigui tota seva.

Accepten a en Badori com a treballador a la construcció de la carretera. Poc després arriba la Maria Rosa i el jove la reconeix, de quan treballaven al mas com a veremadors, i també diu que coneix a l’Andreu. La Maria Rosa es posa molt contenta, i acaba explicant com ella i el seu estimat es van conèixer allà, quan ell trepitjava el raïm i es va clavar una agulla que una noia va ficar al raïm, per no haver escoltat les advertències de la Maria Rosa; encara que ella quan veu que se la va clavar, va anar tota preocupada a ajudar-lo, i ell va seguir trepitjant el raïm amb la ferida sagnant-li; i des d’aquell moment van ser inseparables totalment.

En xic porta una carta per a en Quirze, i donat l’analfabetisme de la colla, només poden imaginar-se que prové de Ceuta amb notícies de l’Andreu. Encara que no vulguin donar-se-la a la Maria Rosa, ella és l’única que sap llegir, així doncs se l’ entreguen. La jove comença a plorar desesperadament, ja que la carta li comunica que l’Andreu ha mort. Ningú s’acaba de fer a la idea de que realment hagi mort. En Marçal acaba pensant que ara si que podria lluitar per la seva estimada sense obstacles, fins que sigui seva.