Pel que fa a l’estructura externa de Bruixa de dol, l’obra es divideix en una primera divisa, y en dues grans parts: la primera, Bruixa de dol, i la segona, Avui les fades i les bruixes s’estimen. Més endavant, en l'antologia de l'obra, concretarem la subdivisió d'aquests dos grans blocs.
La divisa inicial, té dos paràgrafafs: el primer, el podem interpretar com que ella és una dona oprimida a un cel (la societat actual) sense la llibertat que ella necessita, i no pot sortir a fora, a quest cel que ella enmarca, lliure, on pot expressar el que sent, essent ella mateixa. El segon paràgraf ens dóna a conèixer la imporància i l’orgull que sent de ser dona, i el poder que dispossa de la seva veu pròpia, feminista, sense la encessitat d’un altre (un home) perquè el seu nom tingui validesa.
I, d’altra banda, per la estructura interna, Bruixa de dol és una obra amb temàtiques molt variades, però que abarquen tota la evolució de la seva experència vital: mitjançant la simbologia, de la dona com la lluna, de l'ome com el sol i de la soltiud com l'ombra, parla de l’amor, com a percepció d’amor-passió i amor fugaç, fins al regust amarg que deixa la solitud, l’antagonisme que es crea entre la dona i el home, i la perfecció de la relació i la comprensió de dues dones. El fat encamina el seu destí, que arriba fins a la seva inclinació sexual: es converteix a lesbiana, cosa que l’apropa més a als moviments feministes, i a etapes vitals a la vida d’una dona, com la maternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada