Característiques principals de l'obra de Maria Mercè Marçal

L’obra de Maria Mercè Marçal és la seva pròpia autobiografia plasmada amb poesia, és a dir, la seva experiència vital i les emocions que va experimentar al llarg de tota la seva vida, tant a les seves inclinacions sexuals, a la recerca d’ella mateixa, l’experiència de la maternitat essent una dona soltera, i també forta i lluitadora pels seus ideals, com el feminisme, que mai va deixar de banda.

Els temes principals a tota la seva obra estaven marcats per la seva vida, i són la el fat i la simbologia, l’antagonisme entre dones i homes, l’afirmació de ser dona, la maternitat,la seva activitat als moviments i l’amor i la solitud.

A la simbologia i el fat podem parlar de que Maria-Mercè era una dona que creia en el fat i el destí, el zoodíac i ens els somnis, i això quedarà reflectit a la seva obra.
Parlarà del fat com a element que determinarà el seu destí, i ella haura de seguir-lo fins a trobar el seu propi jo.
Podrem veure que ella parlarà de l’escorpí i el drac, que simbolitzaran el seu jo poètic. Respecte als somnis, donarà un aspecte oníric a la seva obra, ja que la seva escriptura estarà basada amb els seus somnis i la irrealitat.
També veurem com l’autora atribuirà un personatge a cada element de la natura, com per exemple, la lluna, que sempre serà la feminitat, i el sol, l’home.
I uns dels elements més importants seran les bruixes i les fades, que representaran les dones fortes, amb poder, amb valentia per lluitar pels seus ideals.

Per a l’autora, l’antagonisme entre dones i homes és molt evident, com la lluna i el sol. Creu que són dos individus molt diferents que mai poden arribar a entendre’s i comrpendre’s, d’altra banda, pensa que la’amor entre dones és la perfecció, per la comprensió donada entre elles i els seus problemes. Això potser ve donat per la seva condició de lesbiana.

L’afirmació de ser dona significa que l’autora està orgullosa de ser d’aquell sexe, i de lluitar pels seus drets com a tal. Voldrà donar veu a la feminitat, fent que les dones es vulguin fer fortes, lluitant per elles mateixes, fent que el seu autoestima creixi, ja que l’envolta una societat masclista. Aquesta afirmació de ser dona derivarà en l’amor-passió, enllaçat amb la seva inclinació sexual.

La maternitat és un tema a destacara l’obra de l’autora. Ella va decidir ser mare soltera, educant a la seva filla tota sola, Heura, i això li va provocar un munt d’emocions noves, en una etapa de maduració d’una dona, que fa que la seva percepció de moltes coses s’accentuïn o canviïn.

Quan l'autora escriu de la seva activitat als moviments, fa referència a la seva condició de dona d'esquerres liberal i de feminista. Aquest moviments els va portar endevant des de que es va incorporar. La participació política va deixar-la a un costat a un moment determinat de la seva vida, però seguí creïent en ell, en canvi, l'activitat al feminisme no la va abandonar mai.

I per últim, Maria Mercè Marçal ens parla de l’amor i la solitud. Escriu de l’amor entre dones, tant de sentiments com d’amor-passió, que és molt viu a les seves composicions, on fa expressar el desig per una altra dona, de vegades carnal i sensual i altres espiritual, com l’altra part que necessita.
Identifica a l’amor per una dona i la solitud amb la lluna i l’ombra, on l’amor és aquella flama vital que li dona una felicitat, sempre fugaç i efímera, i l’ombra, aquest regust amarg als llavis, aquesta tristesa que li deixa un amor que no pot conservar.