Activitat 3

4- En acabar l’obra, Caïm es converteix en l'iniciador d’un món nou. Expliqueu els criteris i els elements en què es basarà aquest món que Caïm vol crear amb Nara.

Caïm vol crear el seu propi món amb Nara, que serà la seva ma dreta per aconseguir-ho: vol fundar una família, tenir fills, educar-los a l’inrevés que els van educar a ells, és a dir, ensinistrar-los “perquè quan tinguin 15 anys puguin campar tots solets”, com va dir Caïm a l’obra. Vol educar uns fills responsables perquè puguin gaudir de la seva pròpia llibertat, sent autosuficients. També vol innovar en tècniques d’educació i filosofia de vida, “superar els vells mètodes”, tot perquè les generacions vinents puguin afanyar-se-les com ells ho van fer, creant una societat model.

5- Creieu que els personatges femenins responen a tòpics sexistes? Posa’n exemples.

Personalment penso que els personatges femenins sí responen a aquests tòpics, i ho podem veure clarament reflectit al personatge d’Eva, una dona que viu cansada, una típica mestressa de casa que es dedica a fer les feines de la llar. I també, ho podem veure a l’actitud de Nara, on ens presenta a les dones com febles, il•luses, somiadores en excés, és a dir, que imaginen sense tocar de peus a Terra, una mica ximpletes i poc entenedores o comprensives, capritxoses i també infravalorades, insultades contínuament per la superioritat regnant dels homes.

Mite de Prometeu

En la Teogonia i en Els treballs i els dies d’Hesíode, i en el context de la narració teogònica, es desenvolupa un mite (en dues versions diferents) segons el qual Prometeu, un tità fill de Jàpet i de Clímenes, va robar el foc sagrat a Zeus per venjar-se d’ell, i el va entregar als homes que acabaven de ser creats. Assabentat Zeus del robatori de Prometeu el va castigar lligant-lo a una columna i enviant-li un àguila voraç que li devora el fetge que es va regenerant en un suplici etern. Per castigar també els homes afavorits per Prometeu, Zeus els envià dos càstigs: un d’ells és la creació de la dona, representat pel mite de Pandora; l’altre és representat per Epimeteu que encarna la malaptesa humana. Aquest mite va ser reprès per Èsquil a la seva obra Prometeu encadenat, en la que es presenta Prometeu com a representant de l’esperit d’iniciativa i instructor de la humanitat, i en la que es manifesta una certa desconfiança respecte de les divinitats. De fet, Prometeu era venerat a Atenes com a patró de la indústria, la ceràmica i l’artesania en les «Prometeies». Així, doncs, aquest personatge mític encarna un doble aspecte: d’una banda, representa el benefactor de la humanitat, ja que és qui li atorga el foc, entès com a símbol de les habilitats tècniques i de la capacitat de transformar la natura; d’altra banda, representa la desmesura (àbD4H) i la imprudència, ja que va desobeir els déus suprems, la qual cosa comporta necessàriament un càstig.
Però, sense les seves connotacions religioses, Prometeu representa la humanitat mateixa, que amb la seva tècnica pot dominar la natura, però si aquest exercici del seu saber és desmesurat, ocasiona necessàriament desgràcies en forma de pobresa per a molts i riquesa per a pocs, guerres, desavinences socials, enveges, etc.
Plató posa en boca del sofista Protàgores, en el diàleg del mateix nom, una versió d’aquest mite en què Prometeu apareix com a símbol de la indústria i la tècnica humana que, pels seus propis mitjans i sense recórrer als déus, aconsegueix progressar.

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

Biografia de Víctor Català

·Pseudònim de Caterina Albert.

·Neix a l’Escala (l’Empordà), 1869-1966

·La seva família tenia una bona qualitat de vida, era prou adinerada.
·El seu pare, advocat (Lluís Alber) i la seva mare (Dolors Paradís) d’origen italià.

·La seva avia va tenir un paper de mare a la seva vida molt important després de la mort del seu pare i la malaltia de la seva mare (depressió).

·Va anar durant un temps a l’escola primària del seu poble i un any pensionada a Girona,on va començar a estudiar francès. La resta de la seva formació va ser per part de la seva família i també de forma autodidacta (aprenent pel seu propi compte).

·Va fer classes de pintura, escultura, dibuix...que li va facilitar la seva família.

·Tenia accés a les notícies de l’actualitat, ja que li proporcionaven revistes,diaris,llibres.. sobretot de França, com correspon al moviment modernista aquesta admiració per Europa.

·Era la major de 4 germans.
· Quan va morir el seu pare, l’hereu no es va voler fer càrrec del negoci i les terres i ella va passar a quedar-se amb la gestió del patrimoni familiar (les terres, el negoci..)

· CA amagava la seva vertadera biografia, donant dades falses ( deia que mai havia sortit de l’Espurna, i ella realment passava temporades a Barcelona, visitant al seu germà, allà es vestia; i també va viatjar per Europa).

·Deia que portava una vida de monja i finestrons tancats (es tancava per escriure).

·1er pseudònim: Virgili Alacseal (1897)

·Amb la publicació de l’obra “La infanticida” (poema i monòleg), el qual va guanyar el premi dels Jocs Florals d’Olot al 1898, es va produir molta polèmica perquè la societat no entenia com una dona podia escriure amb tanta cruesa.

·Decideix amagar la seva identitat, anomenant-se Víctor Català, com altres dones de l’època ( Cecilia- Fernan Caballero).

·Publicà en 7 anys:
- poesies ( Lo Cant dels mesos).

- articles ( Maragall li dedica un i ella un altre a ell).

- novel·les

- 1 obra de teatre ( quatre monòlegs).

- ...

·El modernisme es frenat pel Noucentisme ( moviments antagònics).

·Va deixar de publicar fins 1918 per la marginació del modernisme.
·La Guerra civil espanyola la va desconcertar: primer va recolzar el franquisme, per la seva política capitalista, però en veure les conseqüències de les morts i la violència la va rebutjar i va a començar a escriure en clandestinitat.

Origen de la novel·la modernista

La novel·la moderna, com tècnica i gènere literari està en el segle XVII en la llengua espanyola, sent el seu millor exemple El Quixot de la Manxa (1605) de Miguel de Cervantes. Es considera com la primera novel·la moderna del món, innovava respecte als models clàssics de la literatura greco-romana com ho eren l'epopeia o la crònica. Incorpora ja una estructura episódica segons un propòsit fix premeditadament unitari. Es va iniciar com una sàtira del Amadis, que havia fet que El Quixot perdés el cap. Els defensors del Amadís van criticar la sàtira perquè tot just podia ensenyar una mica: El Quixot ni oferia un heroi al que emular ni satisfeia amb bells diàlegs; tot el que podia oferir és fer burla dels ideals nobles. El Quixot va anar la primera obra autènticament anti-romanç d'aquest període; gràcies a la seva forma que desmitifica la tradició caballeresca i cortesa, representa la primera obra literària que es pot classificar com novel·la.

Temps: acte primer

A la primera escena del primer acte, trobem a en Gepa i en Badori menjant a casa d’ en Gepa.

Badori acaba d’arribar al poble amb la intenció de buscar feina. Gepa li diu que quan vingui el capatàs a pagar-li la quinzena, segur que el contractarà per treballar a la construcció de la carretera. Badori va estar passant-ho malament a l’hospital amb la malaltia del tifus, però se’n va sortir i ara vol una feina.

Gepa va decidir ajudar-lo, en part perquè li recorda al seu difunt fill geperut, ja que si encara fos viu tindria l’edat d’aquest. Gepa és un personatge bastant irònic.

Arriben en Quirze i la Tomasa barallant-se i estomacant-se, una parella que aporta un to còmic i humorístic. En Badori, espantat, es fica al mig, però acaba rebent, i la Tomasa li diu que ell no s’ha de ficar en aquestes coses. El noi, en veure la reacció decideix apartar-se.

Gepa pregunta per l’Andreu, però la parella només sap que segueix a la presó de Ceuta per l’assassinat del capatàs i pensen que potser en Marçal sap alguna cosa més.

A la Tomasa no cau bé la Maria Rosa, perquè diu que no s’esforça i que a sobre viu amb ell i el seu marit.

En Marçal rep notícies de l’Andreu i les comunica: diu que l’Andreu està una mica malalt perquè no vol menjar i nega constantment ser culpable.

La colla decideix no dir-li res a la Maria Rosa per no preocupar-la més.

En Gepa comença a desconfiar d’en Marçal, ja que aquest es mostra trist per les notícies de l’Andreu, i una estona després diu estar content perquè avui els hi pagaven la quinzena.

La Tomasa i en Quirze li fan una encerrona a en Marçal perquè els hi xerri què va passar el dia de l’assassinat, i aquest els explica: es van barallar amb el capatàs perquè aquest volia rebaixar-los el sou. L’Andreu va rebre un cop, tot jurant que es revenjaria; i es suposa que aquella nit aquest es va llevar i va clavar-li dues punyalades al capatàs, tot eixugant-se les mans en un mocador de la seva dona.

Però en entrar la Maria Rosa, defensa al seu marit exaltadament, tot explicant que aquell vespre ell va aparèixer amb una ferida al cap i que van passar tota la nit junts. Al matí vinent els mossos es van presentar a casa seva arrestant a l’Andreu, després d’haver trobat el mocador de la Maria Rosa amb el cadàver i el ganivet a casa seva, i se’l emporten mentre aquest crida a la seva dona la seva innocència, que ella ha de creure-li. Al final, ella acaba dient que té la intuïció de que trobarà l’assassí del capatàs i que no dubtarà en venjar-se.

La Tomasa expressa la seva preocupació pel fet de que la Maria Rosa pugui assabentar-se de la situació de l’Andreu.

La Maria Rosa troba molt a faltar al seu marit. Decideix que vol anar a veure’l i li demana ajuda a en Marçal, i aquest li respon que hauria d’ oblidar-se’n de l’Andreu i intentar ser feliç. La noia comença a desconfiar d’en Marçal i pensa que li te ràbia al seu amic Andreu.

Quan en Marçal es queda sol, fa un monòleg on confessa al públic estimar a la Maria Rosa amb totes les seves forces i que ell va ser l’assassí del capatàs a cop calent i que va haver de culpabilitzar a l’Andreu, ja que ell no estava disposat a perdre a la seva estimada, i d’aquesta manera també es trauria al seu marit del mig. Diu que algun dia es confessarà de tot això, però quan estigui lluny i la Maria Rosa sigui tota seva.

Accepten a en Badori com a treballador a la construcció de la carretera. Poc després arriba la Maria Rosa i el jove la reconeix, de quan treballaven al mas com a veremadors, i també diu que coneix a l’Andreu. La Maria Rosa es posa molt contenta, i acaba explicant com ella i el seu estimat es van conèixer allà, quan ell trepitjava el raïm i es va clavar una agulla que una noia va ficar al raïm, per no haver escoltat les advertències de la Maria Rosa; encara que ella quan veu que se la va clavar, va anar tota preocupada a ajudar-lo, i ell va seguir trepitjant el raïm amb la ferida sagnant-li; i des d’aquell moment van ser inseparables totalment.

En xic porta una carta per a en Quirze, i donat l’analfabetisme de la colla, només poden imaginar-se que prové de Ceuta amb notícies de l’Andreu. Encara que no vulguin donar-se-la a la Maria Rosa, ella és l’única que sap llegir, així doncs se l’ entreguen. La jove comença a plorar desesperadament, ja que la carta li comunica que l’Andreu ha mort. Ningú s’acaba de fer a la idea de que realment hagi mort. En Marçal acaba pensant que ara si que podria lluitar per la seva estimada sense obstacles, fins que sigui seva.

Personatges

Apareixen 8 personatges amb un paper important a l’obra,tots ells pertanyents a una classe social molt baixa:

Maria Rosa és el personatge protagonista, perquè tota l’acció gira al seu voltant. És la germana del Quirze( per tant la cunyada de Tomasa), una dona de només vint anys que es casa amb l’Andreu. Treballa rentant la roba de la brigada dels treballadors de la carretera. Estava, en un principi, molt enamorada del seu marit, que el va conèixer mentre veremaven però acabarà enamorant-se de l’amic del seu marit, en Marçal.

Andreu és el marit de Maria Rosa, que és acusat de l’assassinat del capatàs, se’l emporten cap a la presó de Melilla, i allà mor.

Marçal és un amic de l’Andreu que s’enamora de la seva esposa Maria Rosa el primer cop que la veu. Assassina al capatàs i fa veure que l’ Andreu és el culpable perquè se’l emportin i ell pugui aconseguir a la Maria Rosa.

Badori és un personatge que ve d´un poble de fora, comença a treballar amb la colla a la carretera i s´enamora de la Maria Rosa, encara que ell sap que ella no l’estimarà perquè s’enamora d’en Marçal. Aquest personatge fa de contrapunt d’en Marçal i voldrà descobrir la veritat sobre aquest fins al final de l’obra.

Quirze és el germà de la Maria Rosa, qui l’ ajudarà, la recolzarà i l’ aconsellarà des del moment que mor l’Andreu i ella viu amb ell a casa seva, fins que pren la decisió de casar-se amb en Marçal.

Tomasa és la dona d´en Quirze, la cunyada de Maria Rosa. És una persona molt treballadora, agresiva, fins i tot grollera, amb una actitud feminista important, reviïndicant els drets de les dones a la societat de l´època, donat el masclisme de la societat del moment. Es un personatge istriònic perquè té un caràcter inestable. La tomasa, encara que critiqui molt a la Maria Rosa i no estigui d´acord amb la seva actitud i el que fa, se l´estima i vol ajudar-la.

Anton, anomenta Gepa , des de que el seu fill –que ho era de debò- va morir. Aquest personatge és molt observador, preventiu i espavilat, amb la qual cosa , serà aquest qui es comenci a plantejar totes les possibles qüestions no resoltes al llarg de l’obra i acabi descobrint-la, o bé motivant altres personatges perquè ho fessin.

Calau no és un personatje gaire trascenental, no és més que un amic de la colla amb uns objectius clars i precissos: estalviar diners treballant i d´aquesta manera poder començar a preocupar-se per aconseguir una dona que estimar i casar-s´hi.

Xic és un treballador més de la carretera. Aquest personatge porta la carta sobre l´Andreu al primer acte.