Origen de la novel·la modernista

La novel·la moderna, com tècnica i gènere literari està en el segle XVII en la llengua espanyola, sent el seu millor exemple El Quixot de la Manxa (1605) de Miguel de Cervantes. Es considera com la primera novel·la moderna del món, innovava respecte als models clàssics de la literatura greco-romana com ho eren l'epopeia o la crònica. Incorpora ja una estructura episódica segons un propòsit fix premeditadament unitari. Es va iniciar com una sàtira del Amadis, que havia fet que El Quixot perdés el cap. Els defensors del Amadís van criticar la sàtira perquè tot just podia ensenyar una mica: El Quixot ni oferia un heroi al que emular ni satisfeia amb bells diàlegs; tot el que podia oferir és fer burla dels ideals nobles. El Quixot va anar la primera obra autènticament anti-romanç d'aquest període; gràcies a la seva forma que desmitifica la tradició caballeresca i cortesa, representa la primera obra literària que es pot classificar com novel·la.

Temps: acte primer

A la primera escena del primer acte, trobem a en Gepa i en Badori menjant a casa d’ en Gepa.

Badori acaba d’arribar al poble amb la intenció de buscar feina. Gepa li diu que quan vingui el capatàs a pagar-li la quinzena, segur que el contractarà per treballar a la construcció de la carretera. Badori va estar passant-ho malament a l’hospital amb la malaltia del tifus, però se’n va sortir i ara vol una feina.

Gepa va decidir ajudar-lo, en part perquè li recorda al seu difunt fill geperut, ja que si encara fos viu tindria l’edat d’aquest. Gepa és un personatge bastant irònic.

Arriben en Quirze i la Tomasa barallant-se i estomacant-se, una parella que aporta un to còmic i humorístic. En Badori, espantat, es fica al mig, però acaba rebent, i la Tomasa li diu que ell no s’ha de ficar en aquestes coses. El noi, en veure la reacció decideix apartar-se.

Gepa pregunta per l’Andreu, però la parella només sap que segueix a la presó de Ceuta per l’assassinat del capatàs i pensen que potser en Marçal sap alguna cosa més.

A la Tomasa no cau bé la Maria Rosa, perquè diu que no s’esforça i que a sobre viu amb ell i el seu marit.

En Marçal rep notícies de l’Andreu i les comunica: diu que l’Andreu està una mica malalt perquè no vol menjar i nega constantment ser culpable.

La colla decideix no dir-li res a la Maria Rosa per no preocupar-la més.

En Gepa comença a desconfiar d’en Marçal, ja que aquest es mostra trist per les notícies de l’Andreu, i una estona després diu estar content perquè avui els hi pagaven la quinzena.

La Tomasa i en Quirze li fan una encerrona a en Marçal perquè els hi xerri què va passar el dia de l’assassinat, i aquest els explica: es van barallar amb el capatàs perquè aquest volia rebaixar-los el sou. L’Andreu va rebre un cop, tot jurant que es revenjaria; i es suposa que aquella nit aquest es va llevar i va clavar-li dues punyalades al capatàs, tot eixugant-se les mans en un mocador de la seva dona.

Però en entrar la Maria Rosa, defensa al seu marit exaltadament, tot explicant que aquell vespre ell va aparèixer amb una ferida al cap i que van passar tota la nit junts. Al matí vinent els mossos es van presentar a casa seva arrestant a l’Andreu, després d’haver trobat el mocador de la Maria Rosa amb el cadàver i el ganivet a casa seva, i se’l emporten mentre aquest crida a la seva dona la seva innocència, que ella ha de creure-li. Al final, ella acaba dient que té la intuïció de que trobarà l’assassí del capatàs i que no dubtarà en venjar-se.

La Tomasa expressa la seva preocupació pel fet de que la Maria Rosa pugui assabentar-se de la situació de l’Andreu.

La Maria Rosa troba molt a faltar al seu marit. Decideix que vol anar a veure’l i li demana ajuda a en Marçal, i aquest li respon que hauria d’ oblidar-se’n de l’Andreu i intentar ser feliç. La noia comença a desconfiar d’en Marçal i pensa que li te ràbia al seu amic Andreu.

Quan en Marçal es queda sol, fa un monòleg on confessa al públic estimar a la Maria Rosa amb totes les seves forces i que ell va ser l’assassí del capatàs a cop calent i que va haver de culpabilitzar a l’Andreu, ja que ell no estava disposat a perdre a la seva estimada, i d’aquesta manera també es trauria al seu marit del mig. Diu que algun dia es confessarà de tot això, però quan estigui lluny i la Maria Rosa sigui tota seva.

Accepten a en Badori com a treballador a la construcció de la carretera. Poc després arriba la Maria Rosa i el jove la reconeix, de quan treballaven al mas com a veremadors, i també diu que coneix a l’Andreu. La Maria Rosa es posa molt contenta, i acaba explicant com ella i el seu estimat es van conèixer allà, quan ell trepitjava el raïm i es va clavar una agulla que una noia va ficar al raïm, per no haver escoltat les advertències de la Maria Rosa; encara que ella quan veu que se la va clavar, va anar tota preocupada a ajudar-lo, i ell va seguir trepitjant el raïm amb la ferida sagnant-li; i des d’aquell moment van ser inseparables totalment.

En xic porta una carta per a en Quirze, i donat l’analfabetisme de la colla, només poden imaginar-se que prové de Ceuta amb notícies de l’Andreu. Encara que no vulguin donar-se-la a la Maria Rosa, ella és l’única que sap llegir, així doncs se l’ entreguen. La jove comença a plorar desesperadament, ja que la carta li comunica que l’Andreu ha mort. Ningú s’acaba de fer a la idea de que realment hagi mort. En Marçal acaba pensant que ara si que podria lluitar per la seva estimada sense obstacles, fins que sigui seva.

Personatges

Apareixen 8 personatges amb un paper important a l’obra,tots ells pertanyents a una classe social molt baixa:

Maria Rosa és el personatge protagonista, perquè tota l’acció gira al seu voltant. És la germana del Quirze( per tant la cunyada de Tomasa), una dona de només vint anys que es casa amb l’Andreu. Treballa rentant la roba de la brigada dels treballadors de la carretera. Estava, en un principi, molt enamorada del seu marit, que el va conèixer mentre veremaven però acabarà enamorant-se de l’amic del seu marit, en Marçal.

Andreu és el marit de Maria Rosa, que és acusat de l’assassinat del capatàs, se’l emporten cap a la presó de Melilla, i allà mor.

Marçal és un amic de l’Andreu que s’enamora de la seva esposa Maria Rosa el primer cop que la veu. Assassina al capatàs i fa veure que l’ Andreu és el culpable perquè se’l emportin i ell pugui aconseguir a la Maria Rosa.

Badori és un personatge que ve d´un poble de fora, comença a treballar amb la colla a la carretera i s´enamora de la Maria Rosa, encara que ell sap que ella no l’estimarà perquè s’enamora d’en Marçal. Aquest personatge fa de contrapunt d’en Marçal i voldrà descobrir la veritat sobre aquest fins al final de l’obra.

Quirze és el germà de la Maria Rosa, qui l’ ajudarà, la recolzarà i l’ aconsellarà des del moment que mor l’Andreu i ella viu amb ell a casa seva, fins que pren la decisió de casar-se amb en Marçal.

Tomasa és la dona d´en Quirze, la cunyada de Maria Rosa. És una persona molt treballadora, agresiva, fins i tot grollera, amb una actitud feminista important, reviïndicant els drets de les dones a la societat de l´època, donat el masclisme de la societat del moment. Es un personatge istriònic perquè té un caràcter inestable. La tomasa, encara que critiqui molt a la Maria Rosa i no estigui d´acord amb la seva actitud i el que fa, se l´estima i vol ajudar-la.

Anton, anomenta Gepa , des de que el seu fill –que ho era de debò- va morir. Aquest personatge és molt observador, preventiu i espavilat, amb la qual cosa , serà aquest qui es comenci a plantejar totes les possibles qüestions no resoltes al llarg de l’obra i acabi descobrint-la, o bé motivant altres personatges perquè ho fessin.

Calau no és un personatje gaire trascenental, no és més que un amic de la colla amb uns objectius clars i precissos: estalviar diners treballant i d´aquesta manera poder començar a preocupar-se per aconseguir una dona que estimar i casar-s´hi.

Xic és un treballador més de la carretera. Aquest personatge porta la carta sobre l´Andreu al primer acte.

Espais - escenaris

· Primer acte:trobem una carretera i al costat una casa molt pobra (matí) .
· Segon acte: l´interior d´una casa molt pobra (comença a fer-se fosc: al vespre) .
· Tercer acte: també es desenvolupa a l´interior d una casa molt pobra ( és cap l tard: al vespre també) .

Estructura externa

· Obra divivida en tres actes.
· Cada acte té diferents escenes.
· El primer acte té 14 escenes, el segon acte té 15 i el tercer té 11.

Àngel Guimerà: biografia

·Àngel Guimerà -> va modificar les seves dades personals buscant intimitat i privacitat.

·Xavier Fàrregas va notar que A. Guimerà falsejava i ocultava:

· La seva data de naixement (1845), ja que els seus pares no estaven cassats.

· El seu mestissatge, ja que era filla de català i de mare canària (encara que ell va néixer

a Tenerife i als 18 anys es trasllada al Vendrell).

· El seus amor frustrat amb Maria Rubió, que els seus pares s’oposaven al seu

prometatge.

A partir d’aquests trets de la seva biografia es podien interpretar les seves obres.

·A. Guimerà com a dramaturg-> segueix la proposta plantejada pels amics (Josep Yxart:

crític lúcid i informat del moment)

-Frederic Soler: va consolidar un model de teatre català melodramàtic, alternant-lo

amb comèdies o drames rurals o històrics.

Reacció: insatisfacció dels intel·lectuals catalans.

-Intel·lectuals catalans: busquen una alternativa per atorgar prestigi literari i treure el

popularisme de Frederic Soler i intenten recuperar la tragèdia

i evitant les truculències melodramàtiques del romanticisme,

i s’allunyen de l’encarament retòric , incorporant la història

com a material dramatúrgic.

· Guimerà fou escollit el promulgador de la creació de la nova tragèdia que havia

incorporat Verdaguer a d’èpica.

· Les obres d’aquesta temàtica havien d’expressar:

- Per una banda, l’ aproximació a un realisme més sincer.

- D’altra, la preferència per aprofundir la seva producció anterior en lloc de crear

constantment temàtiques noves.

-Conflictes passionals que subratllessin la problemàtica de la inadaptació, mitjançant

l’orfenesa i/o el mestissatge.

· Les obres en les que A. Guimerà reflexa aquestes característiques millor són:

- “Maria Rosa” (1894)

- “Terra baixa” (1896)

- “La filla del mar” (1900)

Característiques del romanticisme i el realisme

Romanticisme
(finals del s. XIX)

· Fe en la bondat natural d l´home i l´exaltació des valors culturals.
· L´individualisme i el sentiment religiós de la unitat de la vida social.
· Subjectivisme i la consciència del poble.
· La forma subjectiva de l´ocasionalisme i la potenciació dels sentiments nacionals.
· L´afirmació de les forces irracionals de la vida i el triomf de la llibertat de l´esperit.
· La insatisfacció de la realitat.
· La poesia melancòlica, del dolor i de al mort.
· La victòria de la fantasia i del sentiment sobre la raó.

Realisme
(2ª meitat del s.XIX)

· Descripció de la realitat amb una observació prèvia del mon exterior.
· La eliminació de tot aspecte subjectiu, fets fantàstics o sentiments que s´allunyen de la realitat.
· Els problemes de l´existència humana composen el tema fonamental de la novel·la realista. Aquesta és la conseqüència del gran interés per la descripció del caràcter, temperament i conducta dels personatges.
· Sorgeix un tipus de novel·la en la qual s´analitzen minuciosament les motivacions dels personatges i els costums.
· El novel·lista denuncia els defectes i els mals que afecten a la societat i ofereix al lector solucions per detenir-los.



Tempus Fugit.

Benvolguts/des !

Hola, em dic Débora i faig 1r de batxillerat a l´IES Les Vinyes.
Aquest blog el faré servir per ensenyar els exercicis de classe on analitzarem moviments i obres literàries.


Fins aviat!




Tempus Fugit.