Relació dels “comentaris de l’obra” amb les poesies de l’obra:

1.Anna Montero. "L'espai d'una llengua abolida". L'escriptor del mes. Institució de lletres Catalanes, gener 1995.

Anna Montero ens indica els aspectes principals d’aquesta obra. Destaca la percepció que va tenir el primer cop que va llegir l’obra i els aspectes més importants que va voler donar a conèixer la autora: primer, la reivindicació de la dona, desde reconèixer la veu pròpia i afirmar la seva identitat, donant-li valor coma a dona en singular, i la lluita pels ideals i per la igualtat de drets respecte a l’home en col·lectiu. I també vol integrar a la dona en l’aspecte cultural amb dos accions: buscant els aspectes de rebel·lió i malestar a la societat d’opressió a les escriptores tradicionals que passaven desapercebuts, i traduïnt obres d’autores, prioritzant-les davant d’escriptors homes.

2.Cònsul, Isidor. "Maria-Mercè Marçal, la dona tranquil·la"homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona, Empúries, 1998.

El Cònsul Isidor ens parla de l’assaig reflectiu que va escriure Maria Mercè Marçalper poder interpretar la seva obra , “Sota el signe del drac” al 1989.

Esta dividit en dues etapes: la primera, compresa entre Cau de llunes i Sal oberta, i la segona, Bruixa de dol.

La primera etapa treballa amb un triangle esquemàtic de simbologia: la lluna, l’ombra i el jo poètic. La lluna, representa la dona, el símbol de feminitat, que passa per diferents fases mentruals, com el cicle llunar; l’ombra, creada per l’home (el sol), són aquells neguits i desassosecs de l’autora, la zona no explorada, incontrolable, de fat, un lloc subjectiu i ple de fantasmes que no la deixen trobar el seu vertader jo; el jo poètic, que es ella mateixa, lliure i dona. Encara que no deixa de banda la lluminositat de la lluna i l’oscuritat que provoca el sol, que fa referència a la seva concepció de que l’home i la dona són pols oposats.

D’altra banda, la segona etapa es caracteritza per la celebració de la festa i la lluita, el desassosec del goig i l’ombra. Pel que fa a la temàtica, parla de la problemàtiva de la dona profunditzada, el punt angoixat de la solitud i la reivindicació de l’erotisme com a un joc.

Escriu sobre dues experiències amoroses, Foc de pales i Foguera Joana, separades per Tombant, una obra carregada d’ombres i solitud amb caràcter depressiu. I més endevant, trobem Bruixa de dol, sonets en els quals la solitud i la tristesa la porten d’una manera possitiva a obrir nous camins, i l’element bàsic per aconseguir-ho serà la dona forta, amb poder femení: la bruixa.

3.Broch, Àlex. "Maria Mercè Marçal o els camins de la llibertat",dins el llibre-CD: Marçal: Maria-Mercè. El meu amor sense casa. Barcelona, Proa, 2003.

Àlex Broch veu com ara es comença a considerar i valorar l’obra de Maria Mercè Marçal. Creu en la importància de l’obra d’ella per diversos motius: primer, perquè la recerca de la identitat a la seva obra ha fet que es converteixi en un mirall per als lectors, que s’identifiquen amb aquesta recerca interior; perquè va combinar la tradició popular amb la culta aconseguint uns resultats molt enriquidors, i perquè ha creat un nou tipus de literatura que fins aleshores no s’havia esmentat a la literatura catalana, potser donada per la seva experimentació a la vida de l’embaràs, la maternitat i l’amor lèsbic.

4.Lluís Busquets i Granbulosa, "Bruixa i Fada el 1980", Correo Catalán, febrer de 1980.

Maria Mercè Marçal respon a la pregunta que li formula Lluís Busquets i Granbulosa, “què aporta de nou Bruixa de dol en relació al teu llibre anterior?”.

L’autora comença dient que segueix intentant trobar la seva veu pròpia, un propi estil com a escriptora que s’enllaci amb la tradició literària catalana. L’introducció del binomi bruixa-lluna representa la dona solidària amb les altres dones i l’acceptació de que la dona individualment té una veu pròpia. Accentua temes ja esmentats a obres anteriors com el fet d’assumir la solitud després d’una felicitat fugaç i l’antagonisme dels dos sexes i esmenta a nivell formal, la persistència del sonet i la cançó. I per últim, continua esperant un món on les bruixes ja no portin dol, on la dona sigui lliure de l’opressió masclista social.

Antologia de les poesies de Bruixa de dol

Inicialment, el llibre comença amb una divisa, sintetitzan el seu jo poètic i la seva obra.

La primera part, Bruixa de dol, es divideix en 4 seccions:

•Foc de pales, format per V poesies.

•Tombant , amb XII poesies.

•Foguera Joana, IX poesies.

•Bruixa de dol , XIII poesies.


La segona part, Avui les fades i les bruixes s’estimen, repartit en 3 seccions:

•Poema inicial.

•Els núvols duien confeti a les butxaques,VIII poema.

•Sense llops ni destrals,VI poemes.

•Vuit de març, I poema.

Característiques de Bruixa de dol:

Pel que fa a l’estructura externa de Bruixa de dol, l’obra es divideix en una primera divisa, y en dues grans parts: la primera, Bruixa de dol, i la segona, Avui les fades i les bruixes s’estimen. Més endavant, en l'antologia de l'obra, concretarem la subdivisió d'aquests dos grans blocs.

La divisa inicial, té dos paràgrafafs: el primer, el podem interpretar com que ella és una dona oprimida a un cel (la societat actual) sense la llibertat que ella necessita, i no pot sortir a fora, a quest cel que ella enmarca, lliure, on pot expressar el que sent, essent ella mateixa. El segon paràgraf ens dóna a conèixer la imporància i l’orgull que sent de ser dona, i el poder que dispossa de la seva veu pròpia, feminista, sense la encessitat d’un altre (un home) perquè el seu nom tingui validesa.

I, d’altra banda, per la estructura interna, Bruixa de dol és una obra amb temàtiques molt variades, però que abarquen tota la evolució de la seva experència vital: mitjançant la simbologia, de la dona com la lluna, de l'ome com el sol i de la soltiud com l'ombra, parla de l’amor, com a percepció d’amor-passió i amor fugaç, fins al regust amarg que deixa la solitud, l’antagonisme que es crea entre la dona i el home, i la perfecció de la relació i la comprensió de dues dones. El fat encamina el seu destí, que arriba fins a la seva inclinació sexual: es converteix a lesbiana, cosa que l’apropa més a als moviments feministes, i a etapes vitals a la vida d’una dona, com la maternitat.

Característiques principals de l'obra de Maria Mercè Marçal

L’obra de Maria Mercè Marçal és la seva pròpia autobiografia plasmada amb poesia, és a dir, la seva experiència vital i les emocions que va experimentar al llarg de tota la seva vida, tant a les seves inclinacions sexuals, a la recerca d’ella mateixa, l’experiència de la maternitat essent una dona soltera, i també forta i lluitadora pels seus ideals, com el feminisme, que mai va deixar de banda.

Els temes principals a tota la seva obra estaven marcats per la seva vida, i són la el fat i la simbologia, l’antagonisme entre dones i homes, l’afirmació de ser dona, la maternitat,la seva activitat als moviments i l’amor i la solitud.

A la simbologia i el fat podem parlar de que Maria-Mercè era una dona que creia en el fat i el destí, el zoodíac i ens els somnis, i això quedarà reflectit a la seva obra.
Parlarà del fat com a element que determinarà el seu destí, i ella haura de seguir-lo fins a trobar el seu propi jo.
Podrem veure que ella parlarà de l’escorpí i el drac, que simbolitzaran el seu jo poètic. Respecte als somnis, donarà un aspecte oníric a la seva obra, ja que la seva escriptura estarà basada amb els seus somnis i la irrealitat.
També veurem com l’autora atribuirà un personatge a cada element de la natura, com per exemple, la lluna, que sempre serà la feminitat, i el sol, l’home.
I uns dels elements més importants seran les bruixes i les fades, que representaran les dones fortes, amb poder, amb valentia per lluitar pels seus ideals.

Per a l’autora, l’antagonisme entre dones i homes és molt evident, com la lluna i el sol. Creu que són dos individus molt diferents que mai poden arribar a entendre’s i comrpendre’s, d’altra banda, pensa que la’amor entre dones és la perfecció, per la comprensió donada entre elles i els seus problemes. Això potser ve donat per la seva condició de lesbiana.

L’afirmació de ser dona significa que l’autora està orgullosa de ser d’aquell sexe, i de lluitar pels seus drets com a tal. Voldrà donar veu a la feminitat, fent que les dones es vulguin fer fortes, lluitant per elles mateixes, fent que el seu autoestima creixi, ja que l’envolta una societat masclista. Aquesta afirmació de ser dona derivarà en l’amor-passió, enllaçat amb la seva inclinació sexual.

La maternitat és un tema a destacara l’obra de l’autora. Ella va decidir ser mare soltera, educant a la seva filla tota sola, Heura, i això li va provocar un munt d’emocions noves, en una etapa de maduració d’una dona, que fa que la seva percepció de moltes coses s’accentuïn o canviïn.

Quan l'autora escriu de la seva activitat als moviments, fa referència a la seva condició de dona d'esquerres liberal i de feminista. Aquest moviments els va portar endevant des de que es va incorporar. La participació política va deixar-la a un costat a un moment determinat de la seva vida, però seguí creïent en ell, en canvi, l'activitat al feminisme no la va abandonar mai.

I per últim, Maria Mercè Marçal ens parla de l’amor i la solitud. Escriu de l’amor entre dones, tant de sentiments com d’amor-passió, que és molt viu a les seves composicions, on fa expressar el desig per una altra dona, de vegades carnal i sensual i altres espiritual, com l’altra part que necessita.
Identifica a l’amor per una dona i la solitud amb la lluna i l’ombra, on l’amor és aquella flama vital que li dona una felicitat, sempre fugaç i efímera, i l’ombra, aquest regust amarg als llavis, aquesta tristesa que li deixa un amor que no pot conservar.

Àlnum de fotos de Maria Mercè Marçal

BubbleShare: Share photos - Easy Photo Sharing

Poemes amb relació al títlo de l'obra "Bruixa de dol"

Cançó popular i infantil “Plou i fa sol”

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen.
Plou i fa sol,
les bruixes fan un ou.

“Sol i de dol” de Josep Vicens Foix

Sol, i de dol, i amb vetusta gonella,
Em veig sovint per fosques solituds,
En prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.

I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?

Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany

O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.

Treball de "Bruixa de dol": Biografia de l'autora

Si no es veu el powerpoint, clickar aquí